Un seguidor
del mestre zen
es fa editor
i ell sol mamprèn
la tasca atenta
de dur a impremta
part dels ingents
ensenyaments
que els ha impartit
en el transcurs
d’un rumb farcit
de consells purs.
L’editor pensa
que l’obra immensa,
la saviesa
meravellosa
pel mestre emesa,
deu ser difosa.
Ell s’assabenta
d’un empresari
que té una impremta,
l’extraordinari
mode de fer
llibres a pler.
Malgrat tenir
aquest avanç,
per a imprimir
mil exemplars
encara cal
un dineral.
La il•lusió
que a ell l’anima,
la missió
que més s’estima
és fer estendre
l’obra del mestre.
Així inicia
una replega
que ho permetria
entre qui crega
en un projecte
que ell veu selecte.
Hi ha qui aporta
bons donatius
i alguns gasius
tanquen la porta
quan se’ls saluda
pregant ajuda.
Quan la quantia
imprescindible
ja s’aprecia,
un fet terrible
de sobte altera
el pla que espera.
Una riuada
deixa al país
gent afamada
i el compromís
de l’editor
front al dolor
fa que prodigue
tots els diners
perquè es mitigue
part dels severs
danys que al voltant
es va trobant.
Quan ja conclou
el temps pitjor,
mamprèn de nou
amb la labor
de la col•lecta
per l’obra electa.
Fan falta uns anys
per tindre’n prou;
quan ja té uns guanys,
s’abat de nou
una desgràcia
per terres d’Àsia.
Ara la pesta
és la que brama
fent veu funesta;
la negra dama
a estall treballa
brandant la dalla.
El promotor
de l’obra magna
sent el clamor
quan es dessagna
gent que la infecta
la pesta abjecta.
De nou posterga
l’edició
perquè ell alberga
cor a bondó
i amb tot ajuda
gent desvalguda.
L’experiència
vista en combatre
la pestilència
el pot abatre
patint l’immund
alé a difunt.
Mes no decau
l’entusiasme
i al remat trau
l’obra que plasme
tot l’objectiu
que el manté viu.
Quan veu davant
els embalums
dels mil volums,
quasi plorant
s’emociona
i els acarona.
Té el sentiment
empedreït
que la lectura
sempre procura
l’enaltiment
de l’esperit.
L’edició
permet l’extensa
difusió
i coneixença
d’un magistral
plec cultural.
Mil exemplars
que ara circulen
per moltes llars
i que estimulen
que llegir és
font de progrés.
Per fi s’emprén
la singladura
de l’ensenyant,
de la brillant
literatura
del mestre zen.
L’opinió
de si agrada
l’edició
finalitzada
és objectiva
i positiva.
Qui ha seguit
la trajectòria
tan meritòria
fins que ha eixit
el llibre fet
guarda un secret.
En la silent
intimitat
hi ha un afermat
convenciment
que el poble culte
vol que s’oculte.
I algú opina,
i ho diu de veres
com ho imagina:
les dos primeres
edicions
foren millors!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!