Tenint davant
un enemic
superior,
més fort i ric,
el comandant
tem el pitjor.
I els seus soldats
encara temen
més ser vençuts
i a més que els cremen
per ser batuts
i derrotats.
L’únic factor
que la balança
pot capgirar
per a ells descansa
en el valor
quan cal lluitar.
El comandant
pensa un ardit
que l’esperit
dels seus eleve
i ensems els lleve
la por lluitant.
Com una treta
que la moral
guerrera enlaire,
llançarà a l’aire
matutinal
una moneda:
-“Sé que està escrit
que hui vencem
i que a la nit
celebrarem
una victòria
molt decisòria.
Com que el destí
es juga ací,
no us preocupeu
i el sabrem ara:
fugim si ix creu,
lluitem si ix cara!”.
Ha eixit cara
i el contingent
s’ha envalentit
i ha demolit
el contendent
de forma clara.
Un exultant
soldat ferit
s’ha dirigit
al comandant
amb un patent
convenciment:
-“Si el destí
era guanyar,
hem guanyat hui
sense dubtar
i s’ha acomplit
el que era escrit!”.
L’oient es queda
mut com els frares
i en la butxaca
toca i amaga
una moneda
de dues cares.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!