Per fi acaba
l’enfrontament
que ens dessagnava,
que ens va aterrir,
i molta gent
sent un respir.
La fi del xoc
acarnissat
i fratricida
de sang i foc
potser ha dat
pas a la vida.
Però la dura
repressió
encara augura
morts a bondó
i embats fotuts
per als vençuts.
Renat pot dir
que veu els bous
des de la grada,
sense patir
en els temps nous
ni una topada.
Ha militat
com a activista
del sindicat,
però ha seguit
sent un marbrista
que no ha fugit.
Com cada dia,
va al seu treball
tranquil•lament;
res no anuncia
cap imminent
terrabastall.
Quan pareixia
que la tempesta
disminuïa,
a ell se l’arresta
per un motiu
inofensiu.
La molt solemne
promesa feta
que eixirà indemne
qui no haja ordit
cap malifeta
no s’ha complit.
Amb un excés
de burocràcia
de qui governa,
se’l manté pres
i és, per desgràcia,
dut a Paterna.
Garratibada
queda la gent
quan va sabent
que ha acabat
afusellat
de matinada.
Tenint trenta anys
i una xiqueta
de bolquerets,
cau per uns trets
de metralleta
fets per estranys.
Una altra mort
d’un innocent
per la dissort
d’haver viscut
un temps cruent
i immerescut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!