Rahola i els paramilitars colombians

És temptador però no ho farem. No transcriurem la barrabassades de la Rahola sobre l’Islam i el conflicte palestí. Aquesta filòloga té altres matisos dignes d’esmentar i que demostren de quin pal va.

 Pilar Rahola parla d’Álvaro Uribe, un dels promotors de les Autodefensas (grups paramilitars d’extrema dreta), narcotràficant (això ho diuen informes oficials dels EE.UU., que el coloquen en el top 100 dels narcos a nivell mundial) i manipulador d’eleccions amb les següents paraules:

 

“uno de los presidentes de más categoría de toda la región”

 

(Si no us ho creieu aneu al darrer paràgraf de la pàgina que us enllaço: http://www.pilarrahola.com/3_0/ARTICULOS/default.cfm?ID=407&SUBFAM=8

 

(El text continua….)

Sota Uribe, s’ha posat en marxa el que a Colòmbia ja es coneixen com el Falsos Positivos, és a dir joves de barris humils als que s’enganya amb falsos contractes de treball i se’ls assassina per fer-los passar per guerrillers. 1.800 casos, com a mínim. Això ha permès Uribe i el seu deixeble Santos continuar amb la guerra i seguir rebent els ajuts dels EE.UU.

 

Uribe ha fet trampes per guanyar les eleccions. Totes i més.

 

Un grup de ciutadans i ciutadanes van escollir a l’atzar meses electorals, actes de cadascuna d’elles i les van comparar amb els resultats oficials oferts per la Registraduria, l’òrgan encarregat de registrar els vots. La sorpresa va ser majúscula. La política uribista era molt clara: no es tractava només d’imflar els vots del candidat oficial, sinó que l’estratègia ara consistia també en ‘perdre’ els vots del principal opositor. Veiem-ne alguns exemples: A la taula 103 de l’Estadi Atanasio Girardot de Medellín, Antanas Mockus, el candidat Verd, va obtenir segons l’acta de la mesa, 31 vots; segons les dades oficials, la xifra es va reduir a un únic vot; mentre els uribistes mantenien el seus 38 sufragis. A una altra taula a Leticia, a l’estat d’Amazones, els 32 vots comptabilitzats per Mockus a l’acta del col·legi electoral es queden en 2 en la presentació de les dades oficials… Un altre exemple és a la mateixa ciutat de Bogotà, en una mesa Mockus rep 107 vots, que segons les dades oficials queden en 7. Hi ha meses electorals on les dades comencen a ballar d’una manera preocupant: a una de les taules de Pereira, els 41 vots de Mockus es queden en uns oficials 31, els 13 de Polo Democrático es redueiexen a 9, mentre que els 130 del candidat d’Uribe pugen, per art de màgia, fins a 201… I així podríem seguir amb nombrosos exemples més que demostrarien que alguna cosa fa pudor a Colòmbia.

Res, doncs, ha canviat d’ençà que Álvaro Uribe va guanyar les seves primeres eleccions a mitjans poc ortodoxes. El sacerdot jesuïta Javier Giraldo, actualment amenaçat de mort, ja va denunciar en el seu moment fets com que, en algunes zones rurals, al costat de les mateixes cabines de vot, s’hi col·locaven paramilitar armats que ‘convidaven a la gent a votar lliurement’.


Quina categoria, Rahola, quina categoria!

 

A la Rahola no li agrada el Che perquè va matar gent – això diu i ningú ho posa en dubte–, no li agrada el veneçolà Chávez, ni Correa, el d’Equador…  i en canvi li agrada o si més no valora positivament un home que ha encapçalat un grup paramilitar d’extrema dreta que a Colòmbia tothom coneix per la extrema crueltat dels seus mètodes: esquarterar amb serres mecàniques els fills davant de llurs pares i després fer el mateix amb els pares ja destrossats pel dolor absolut. I per si no en teniu prou, les AUC, l’organització a la que sempre s’ha vinculat Uribe, reconeix – ho han dit ells mateixos! – haver matat més de 22.000 persones, la majoria camperols, i, com ja ho va fer Hitler, haver utilitzat forns crematoris.

 

Quina categoria de president, oi? Esperem que no li diguis a l’Artur (Mas) que prengui exemple…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *