Bé, ja tenim l’autocompromís a sobre. He col·laborat en diferents blocs, alguns de forma intensa, directa, i d’altres més com a opinador. En més d’una ocasió, he tingut comentaris per part de gent, potser algú de vosaltres que ara esteu esdevenint lectors d’aquest post, del perquè no obria finalment el meu bloc personal. Doncs bé, he trigat algun anyet però finalment m’hi he tirat de cap. Ara, com amb tot a la vida, haurem de testejar la màxima aquella que… Allò complicat no és arribar-hi, sinó mantenir-se. //// segueix////
El meu primer post, volia quasi en format de tall de cinta dedicar-lo al què serà el dia més feliç(o quasi) de la meva vida. O sigui imaginar-me quin és el missatge que més m’agradaria explicar en aquest nou i estrenat blog. El dia on en aquest mateix espai, molts blocaires estiguem en disposició d’explicar les emocions que suposi la proclamació de la independència de Catalunya. Per tota la munió de persones que de forma activa o passiva estem treballant per aquest objectiu, i amb això hem de tendir, hem de ser, poc classistes alhora de posar etiquetes. Quan dic treballar per l’objectiu de la independència, es fa de moltes formes i sobretot des de moltes sensibilitats. Des de la participació a determinades activitats culturals o esportives, fins a ser membre o militant d’un partit polític, o naturalment, en la meva circumstancial situació de treball pel Govern de la Catalunya. Doncs bé, tota aquesta munió de persones i moltes altres que em deixo, el dia que en els nostres blocs, dinars de família o cafès de tarda, poguem expressar els sentiments que ens provocarà la independència del país, aquell serà el dia més feliç.
Per tant, voldria dedicar la meva primera buidada virtual en públic, per expressar que per aquell dia ja tinc el titular del post fet. Serà un lacònic,però explícit… Finalment… això comença
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvingut el món dels blocs, espero compartir aquest dia, des de el meu recó més meridional que el teu del nostre país.
Molt bé Carles,
Així m’agrada!! Espero ser un fidel seguidor del teu blog!
Ara… ja saps q els meus comentaris en els blogs poden ser perillosos si es tracta de tema àrbrits… vigila amb qui convidis q no posi la pota… jeje!
Salut!
Jordi
(des de xina unaltrecop)
Carles, aplaudeixo aquesta iniciativa, que pel que veig fa temps que es cuinava.
Moltes felicitats i records…
ramon
És una satifacció que els amics mostrin aquest nivell de compromís amb el país i amb si mateix. Mantenir un Bloc és tot un repte que fa més gran a qui el fa i produeix satisfacció als qui tenim el goig de compartir-hi una coneixença amical.
Benvolgut Carles, procuraré ser-ne un amatent seguidor.
Felicitats i endavant.
Ja no sóc l’únic de la colla que té un bloc. Espero que hi puguis dedicar més temps que jo.
Salut i independència!
Ja et tinc enllaçat al meu bloc
M’ha agradat, sobretot, el lema o subtítol del teu bloc. A la Safor tenim una dita amb el mateix sentit que, més o menys, diu: “Si el Montgó porta capa i el Mondúver porta capell, pica espart a casa i fes cordell”.
Segur que tens moltes coses interessants per explicar, a partir de les vivències realacionades amb les responsabilitats institucionals i de la militància en aquest partit tan viu i dinàmic…
Benvingut i endavant amb el bloc!