Carles Bassaganya i Serra

Aquest dissabte vaig tenir l’ocasió de visitar institucionalment el municipi de Sant Climent de Llobregat  (el Baix Llobregat), acompanyat per la directora del serveis territorials del Departament, la Violant Mascaró. De fet, la visita era per inaugurar una nova vialitat, un nou carrer, el del torrent de la Creu, que uneix dues realitats que molts municipis del país tenen: el nucli històric, amb la gent del “poble de tota la vida”; amb la urbanització (en el millor dels casos, ja que normalment va amb plural) construïda al voltant del anys 50’s o 60’s. ////segueix////

En el cas de Sant Climent de Llobregat, població de 3.600 habitants, es veia molt clarament el nucli, nascut al voltant de la parròquia, i desafiant tots els pendents haguts i per haver, i a l’entrada de la població venint per Viladecans, la urbanització la Rodera. A la urbanització de la Rodera la primera casa es va acabar, que això no vol tenir la cèdul·la d’habitabilitat, l’any 1966, o sigui més de 40 anys d’urbanització. El habitants de la Rodera, que en aquest cas físicament no estan tant lluny respecte el nucli, detesten que parlin d’ells com ciutadans diferents i diferenciats de Sant Climent. De fet, amb l’estimació de més de 1.000 urbanitzacions que es calcula que tenen els municipis del país, moltes d’elles no “recepcionades” i amb juntes de compensació i de veïns latents, amb xarxes de sanejament no connectades, o amb dubtes de potabilitat de l’aigua de boca, són un veritable problema pel país, un calvari difícil de gestionar per molts alcaldes i alcaldesses. Aquestes urbanitzacions, a més, cada dia són més llocs que es converteixen en primera residència i on es reclamen serveis, alguns d’ells possibles, d’altres totalment inabastables, que tensionen als ajuntaments del país. Sobre la taula hi ha l’avantprojecte de llei sobre les urbanitzacions, impulsat per PTOP, però que de moment només serà un tímid intent de finançar estructures per redactar els projectes d’urbanització o activar juntes de compensació, i el fet que nosaltres, Governació haguem previst per primer cop reconèixer les àrees de baixa densitat urbana (urbanitzacions) en el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).

Doncs bé, el d’aquest cap de setmana sembla ser una història d’un cert èxit. De mica en mica, l’ajuntament ha anat invertint diners amb els serveis de la Rodera, i amb la posada en marxa d’aquest dissabte Sant Climent connectava físicament les dues realitats. Vam sortir caminant amb l’alcalde, tinents d’alcaldia i regidors des de l’ajuntament. Allà, al mateix ajuntament, ja ens esperaven veïns del centre de la vila, i un cop arribats al començament del vial, vam tallar una primera vegada la cinta. Acompanyats per una bona colla de veïns que es van anar sumant, vàrem arribar a l’altre extrem del vial, on amb els veïns de la Rodera, hem fet una altra vegada el mateix, tallar una nova cinta amb el què suposa el tall de fronteres entre dues parts de Sant Climent. Amb aquesta nova infraestructura, comportarà a curt termini, que el transport públic i també l’escolar pugui arribar aviat a la Rodera, tota una revolució pel barri i potser el segon tema més comentat de l’acte d’inauguració. 

Per cert, les cireres de Sant Climent, boníssimes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!