Carles Bassaganya i Serra

Fa encara no una setmana que el Congrés comarcal em va nomenar President comarcal d’esquerra del Ripollès. Vaig ser la única candidatura presentada i vaig tenir un assentiment quasi unànime de la militància comarcal. Un resultat semblant, van tenir també els membres de l’executiva que vaig proposar. Per tant, s’iniciïa  un període de dos anys, on em dedicaré, ens dedicarem, a treballar per fonamentar més fortament la implantació que té ERC, però també per ampliar-la i fer-la útil a la gent que servim, tant des d’un punt de vista social com també nacional. He d’agrair a tothom que ens va donar la confiança. ////segueix////

Els motius per “emmerdar-me” en aquesta nova tasca són variats, de molta i diferent intensitat. Per una banda, des de fa quasi dos anys, des del moment que vaig deixar de ser alcalde, el meu treball ja no gravita ni a Sant Joan ni a la comarca, però per altra banda, és el territori on visc i on m’importa moltíssim el què passa. Per altra banda, després de les eleccions municipals, on els resultats a molts llocs de la comarca no va ser els esperats, i on globalment preteníem acostar-nos a la força hegemònica de CiU, ens vam trobar en un empat quasi tècnic amb la segona-tercera força comarcal (ERC i PSC). Posteriorment, hi va haver les eleccions espanyoles, on per primera vegada el PSC passava a ser la primera força a la comarca en unes eleccions. I finalment, pels moments singulars i no suficientment plàcids, que passa el partit a nivell nacional. Aquests i no uns altres, varen ser els motius pels quals m’engresqués, conjuntament amb altra gent, per formar una executiva comarcal nova, per impulsar i reviscolar amb més força que mai el partit, i el què pensa a la comarca. De fet, el procés naixia després que el fins llavors president, l’Esteve Perpinyà, ens anunciés a l’octubre de l’any passat que creia que una etapa s’havia acabat, i que se n’havia de provocar una altra. En la meva intervenció del dissabte passat, vaig agrair a l’Esteve el treball d’aquests anys, on el partit ha assolit un grau de maduresa i de representació institucional més que importants i històrics.

De l’executiva proposada n’estic francament content i crec que si sabem mantenir l’esperit, farem una gran feina.  L’executiva aprovada va ser

Pel què fa al Pla d’actuació, es va tant sols fer un esboç de la proposta de treball, tot quedant que al mes d’octubre farem un nou congrés comarcal on l’aprovarem detalladament. Volgudament vaig voler reivindicar que l’executiva comarcal ha d’intentar recuperar l’esperit del local del carrer Sant Pere, el local històric, contemporàniament parlant, que ha tingut la comarcal al Ripollès. Crec que ho aconseguirem i que les persones ens en permeabilitzarem de nou. Vaig voler recordar això, i que la meva ascendència comarcalment parlant, com també en Carles, en David i tantes altres persones… provenia de la presidència d’en Jordà, amb qui mai podrem competir pel seu sentit de l’humor, i per lo bé que ens ho feia passar a les executives. Res, tant sols els eixos de treball que vestirem de cara al setembre-octubre.

•  
  • Cap a un partit i executiva implicada amb les preocupacions, i necessitats de la comarca

•  
  • La implantació municipal com a necessitat de consolidació i creixement

•  
  • La necessitat de fer visible el posicionament d’erc ripollès

•  
  • La voluntat d’incrementar la militància, així com implicar-la i formar-la

Salut i república catalana!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!