Us recomano aquest vídeo editat per Esquerra Republicana de Catalunya, que forma part d’una sèrie, que il·lustra alguns canvis dels quals el partit n’ha estat protagonista i responsable en aquests 7 anys de govern. Són dues persones, o avatars, on un d’ells representa l’any 2003, i l’altra, és l’any 2010. Aquest va sobre la supressió de l’impost de successions pel 94% de casos a partir de la seva aplicació.
Esquerra havia defensat, d’una forma general i global, l’impost de successions per raons d’equitat. Sobretot perquè era un impost que tenia relació amb la capacitat de pagament i per permetre tenir un rol o factor redistributiu. Malgrat tot, l’evolució i modificacions d’aquest impost havien anat mutant una part substancial d’aquests objectius, i sobretot desvirtuant el principi d’equitat. És així com Esquerra va promoure una revisió d’aquest impost, lluny de la seva supressió però també molt pròxim a fer-lo “més just”. Entenc perfectament que una part de la nostra societat està lluny, encara, de la defensa de la fiscalitat com a binomi de tenir uns bons serveis públics i el manteniment d’un estat del benestar òptim. Per tant, sóc conscient que encara falta molta pedagogia de la contribució, via fiscalitat, per tal de ser més madurs i musculats com a societat. La pregunta és malhauradament recurrent a la nostra societat: “a qui li agrada pagar impostos?”. Per tant, aquest pedagogia contributiva, és encara més necessària en aquests moments de crisi i d’enfonsament del ingressos a les administracions. Per aquest motiu, Esquerra va proposar i liderar una reforma en profunditat de l’impost. Per exemple, fixant un mínim exempt que deixés fora els patrimonis més baixos, un factor que beneficiés sobretot als familiars directes, exhimir la transmissió per als patrimonis familiars, o inclús la modificació de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) per evitar la doble tributació.
Bàsicament, corregir injustícies del passat i retornar aquest impost a la naturalesa pel qual havia estat estipulat i creat, fent-lo més equitatiu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!