Carles Bassaganya i Serra

Fa unes setmanes em va caure a les mans a Espanya, un diari espanyol, on a dins i a tota plana vaig observar la campanya promoguda per la Junta d’Extremadura anomenada “Somos Extremadura”. Segons dades oficials, la campanya que ha estat pensada tant per premsa gràfica com per en anuncis àudio visuals, costarà 5 milions d’euros.  La campanya inclou gent famosa, rient i contenta, proclamant que s’ha d’anar més enllà en la visió i percepció de la “comunidad”, que són gent oberta la món, gent trempada i feliç,  que “sabemos modernizarnos” (falta saber qui paga la modernització), “somos una sociedad equilibrada”… dient que tots “somos Extremadura”. 

Segons l’argumentació oficial de la junta, la campanya ha de ser per “reposicionar la comunidad y valorizar los activos de la misma”. Estic d’acord amb les campanyes institucionals, estic d’acord amb què s’ha de comunicar els objectius que una empresa, una institució, una associació… té i vol tenir. El què em va sulfurar, fent quatre consultes a internet i sobretot interessant-me sobre la campanya de la Junta, és constatar que aquesta part d’Espanya es va aixecar en massa per criticar els famosos 9.000 € dels complements del President Benach, amb declaracions de càrrecs institucionals del govern autonòmic i partits espanyols a Extremadura. Em sulfura saber que la mitjana de funcionaris a Extremadura és de 25% de l’ocupació existent, mentre que a Catalunya és del 8%. Em sulfura saber que a Catalunya una campanya que vengués determinats valors que la campanya extremenya fa, estaria crucificat de per vida pels mitjans espanyols, però també pel quintacolumnisme català que existeix…, m’irrita pensar que la campanya té raó, que jo també i per obligació sóc Extremadura “Somos Extremadura”. Per tot plegat, avui, com ahir i també com demà, em fa dir, estic fart d’Espanya!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!