Aquest cap de setmana, finalment, s’han acabat el congressos de les diferents federacions regionals. Tot aquest procés em motiva escriure alguns comentaris, amb més o menys tints positius. D’entrada us he de dir que la majoria de presidents i també molts membres de les executives regionals els conec, amb alguns hi he treballat i d’altres, tant sols, hem parlat. Per tant, felicito a les executives i a les persones que tindran la governança propera i territorial del partit durant els propers quatre anys, i en uns moments més que delicats pel país i singulars pel partit. D’entrada, us he de dir que els sistema assembleari, que ni en les decisions nacionals ni en les de contingut estratègic trobo encertat, tal com em vaig posicionar ja fa temps en aquest mateix bloc, en l’elecció de l’executiva regional el resultat no és tant desastrós. Tot i que considero que hi hauria d’haver mecanismes que combinessin el binomi participació i representació orgànica de forma més eficient. ////segueix////
Pel què fa a les situacions precongressuals, em va preocupar moltíssim que hi hagués una deriva de pactes, de jo amb tu per fotre aquell a aquell lloc, però jo amb tu no allà per desbancar a no sé qui. Tot i els intents d’estendre aquesta mecànica a per tot, s’ha estat mitjanament coherent, sobretot la tendència que va guanyar el congrés nacional i que jo vaig donar suport, i no s’ha estès de forma sistemàtica a per tot, jo no ho hagués entès i crec que molta altra gent tampoc. Malgrat tot, el resultat un cop escollits els presidents no ha estat prou bo, perquè tornem a tenir una no barreja de sensibilitats en la gran majoria de llocs. Espero que ara es situïi en una esfera de no obstrucció i sí col•laboració, en el si de l’organització territorial. Les federacions regionals han de ser un paraigües per aixoplugar les federacions comarcals i treballar per la malla, per la xarxa de representants a nivell local, seria un error utilitzar aquests recursos i energies per treballar en neutralitzar l’executiva nacional. Vull entendre que les desenes de persones escollides a les executives regionals així no ho faran.
Estic content, en particular, per l’Eduard Suàrez nou president regional de la regió metropolitana de Barcelona i ex regidor de l’Hospitalet i company a Governació; per en Jordi Serra, ex alcalde de Roda de Ter, nou president de la regional de la Catalunya Central; per l’Albert Pereira, ex alcalde de La Secuita i primer Director general d’administració local per Esquerra; per en Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre, localitat on vaig fer de pregoner aquest estiu; per l’Àngel Vidal, que ens hem conegut durant els darrers anys com a delegat a Lleida del Departament; per l’Oriol Amoròs, secretari d’immigració i president a la federació de Barcelona; i naturalment, per la meva regional, en Pep Carrapiço i en particular, pel nou secretari de política parlamentària el bon amic Carles Martínez. A tots ells la meva felicitació, i sobretot el fet de posar-nos a disposició d’ells i elles per millorar el partit, guanyar musculatura que és igual a guanyar unitat. Del tema assembleari, espero que algun dia s’afronti amb tres dits de front i amb la serenor que requereix. Dels congressos d’esquerra la majoria esperem poder dir, punt final al cainisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!