Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
Eleccions europees, avui Joan Ridao al Ripollès… i el PSOE de sempre
Avui fem l’acte principal de la campanya per les eleccions europees d’aquest diumenge. Una campanya que, per ser sincers, ha estat tremendament descafeïnada. Si l’ambient electoral a bona part d’Europa és el què es respira a Catalunya, anem arreglats perquè els centeners de milions d’europeus participin en un percentatge òptim. A Esquerra Ripollès tampoc no ens hem escapat d’aquest atrezzo. Avui hi ha l’acte principal que fem el partit, amb un sopar tertúlia amb el secretari general d’ERC Joan Ridao i una de les persones que va a la candidatura per Girona, la Meius Ferrés. Serà a les vuit al restaurant la Piazzeta de Ripoll. D’aquesta campanya, qui m’han tornat a posar esquizofrènic, són els partits espanyols o sucursalistes majoritaris (PSOE-PSC i PP), que sigui dit de passada, mantenen una llei electoral que els beneficia pel repartiment d’escons europeus. ////segueix////
De fet, m’han ruboritzat perquè han continuat la mateixa dinàmica nacional espanyola que tenen engegada, entrant molt poc amb els continguts i la campanya en clau europea. És lògic que una campanya europea tingui “permeabilitzacions” d’esquema nacional (espanyol en el seu cas), però que sigui el 90%, no és comprensible ni massa ètic per l’elector. L’altra qüestió que m’ha deixat perplexe, és la propaganda del PSC. Digne d’estudi, sobretot si la gent de nou s’acaba deixant engatussar per la por del que ve el llop, que suposadament hi ha a fora. La factoria d’en José Zaragoza, el secretari d’organització del PSC, el de “si tu no vas, ells tornen”, “la Catalunya optimista” i “si guanya Zapatero, guanya Catalunya”, ha reeditat un nou episodi, on la seva candidata hi surt mirant de cara, al costat d’un senyor que representa ser Alejo Vidal-Quadras, de qui en veiem tot el clatell. El suposat rerefons de la semiòtica? “els socialistes catalans miren cara a cara a una Catalunya que volen ajudar, mentre que el PP li dóna l’esquena.” Si aquesta vegada els catalans s’ho creuen, és realment de trastorn mental intens, sobretot atenent com el President Zapatero (PSC-PSOE) ha tractat el país en els darrers anys. Tinc la sensació que és allò de si cola, cola…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“El PSOE de sempre” és també a qui Esquerra heu lliurat la Generalitat, Carles.
Per cert, en català es diu entabanar, no pas “engatussar”. Sí, “entabanar” és això que tan bé fa en José Zaragoza: començant per vosaltres. I des de la TV3 que li heu lliurat escampa el seu verí.
Els “transtornats mentals” dels catalans vam deixar el PSC mig mort amb el Montilla a les darreres eleccions. I vosaltres el vau fer renéixer de les cendres, els vau donar oxígen i vau fer créixer el monstre novament.
No entenc aquestes crítiques infantils. Almenys sigueu coherents.