Carles Bassaganya i Serra

"Si llampega a marina, procura pa i farina"

7 d'octubre de 2010
0 comentaris

El referèndum escocès i el ministre espanyol Gorbacho

Ahir, just quan el ministre espanyol Gorbacho advertia que la independència de Catalunya no seria gens amistosa, i fins i tot, traumàtica, amb una clara voluntat d’atemorir. Espantar fent palès aquests tics no prou democràtics, d’una democràcia espanyola que és de baixa intensitat. Doncs bé, just quan un ministre espanyol parla de la possibilitat d’independència de Catalunya, no ocultant-la com una ferma possibilitat, el primer ministre britànic, David Cameron, desafiava a l’Scottish National Party (SNP) a convocar un referèndum sobre la independència d’Escòcia. Cameron diu a la mateixa entrevista, que ell no vol la independència, i que està disposat a lluitar per la unió, amb un demagògic exemple, com el fet de destruir la família, i que la majoria vol viure en família i no trossejar-la. En tot cas, cal recordar que el ministre principal d’Escòcia, Àlex Salmond, i l’SNP –no sense oposició interna- han decidit ajornar el referèndum per a la propera legislatura, atès que no compten amb la majoria suficient al Parlament autònom de Holyrood, per l’oposició de laboristes, liberaldemòcrates i conservadors. De fet, les declaracions del premier britànic han servit pel govern i pel mateix SNP,  per demanar que si vol el referèndum, doni les ordres als 17 diputats conservadors al parlament escocès perquè hi donin suport i no el bloquegin. “If Mr Cameron wants a referendum he should be calling on Annabel Goldie (líder partit conservador a Escòcia) to support one instead of blocking it.” ////seguiu////

 

D’acord amb el projecte de llei presentat al Parlament escocès el passat 25 de febrer pel ministre principal d’Escòcia, Àlex Salmond, la data del referèndum seria fixada pel Parlament escocès, tindria caràcter consultiu, i constaria de dues preguntes, la primera sobre l’ampliació de l’autonomia, i la segona sobre les competències del Parlament per assolir la independència. Literalment, les preguntes sotmeses a l’electorat es proposaven:

 1) Do you want Scotland to have new devolved powers ? (Vol que Escòcia tingui noves competències autonòmiques?)

 2) Should the Parliament’s powers also be extended to enable independence to be achieved ?  (Els poders del Parlament escocès han d’incloure també  fer possible l’assoliment de la independència?).

 Aquell plantejament marcava un canvi respecte a l’esquema inicial d’un referèndum “clàssic” sobre la independència. El ministre principal, Salmond,va proposar una doble pregunta; una primera sobre l’aprovació d’una ampliació genèrica de les competències del Parlament escocès (ampliació de la “devolution” o autonomia), i una segona pregunta, sobre la possibilitat que el Parlament autònom de Holyrood tingui competències per decidir sobre el futur del país. En aquell moment, aquesta proposta es va relacionar tant amb la composició del Parlament escocès, com amb el suposat suport minoritari a la independència del país (en aquells moments els resultats d’una enquesta, publicats al Daily Telegraph el passat 1 de març,  situava al voltant del 27% de l’electorat -que deien que pujaria fins el 31% en cas de victòria conservadora a les eleccions generals britàniques-,  però amb una oposició del 55%). És remarcable que amb el plantejament que va fer l’SNP, fins que fa quinze dies va decidir postposar el referèndum, el govern escocès preveia que la independència es desenvolupi dins del marc de la Commonwealth i de la Corona britànica (tot mantenint la Reina com cap de l’Estat escocès, com als “Dominions” de Canadà, Austràlia i Nova Zelanda): en certa manera, es tractaria d’un retorn “actualitzat”a la fórmula vigent entre 1603 i 1707.

 Des de la presentació el projecte de llei de referèndum, les informacions de la premsa escocesa, i sobretot britànica, van començar a parlar d’una “segona opció” alternativa a la independència, que anomenen “devolution plus”, una autonomia reforçada, que deixaria en mans del Parlament britànic un reduït paquet de competències (com ara afers exteriors, o els grans trets de la política econòmica).

 Cal recordar que després de les eleccions escoceses de 2007, Alex Salmond (cap del SNP des del 2004) va ser elegit ministre principal (“first minister”) d’Escòcia com a cap del partit amb més escons a la cambra, amb només un diputat més que els laboristes. L’SNP havia estat la tradicional tercera força a nivell local i també a les nacionals escoceses. La composició del Parlament escocès és, en escons:

SNP, 47 // Laboristes, 46 // Conservadors, 16 // Liberaldemòcrates, 16 // Verds, 2 // Independent, 1 // President de la càmara 1: independent com l’speaker de la Cambra dels Comuns, que no vota, en la tradició britànica)

Aconseguir un referèndum d’independència no és una qüestió senzilla ni on hi té marge la improvisació. Necessita d’un cos de recolzament i traçat amb garanties perquè les estratègies unionistes, tant d’Escòcia com Catalunya, no se’n surtin amb la seva…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!