Carles Bassaganya i Serra

Aquest dissabte vaig anar a veure el segon partit de rugbi de la meva vida. El primer que havia vist, ja fa més d’un dècada, va ser el de l’amic Carles Martínez quan jugava a l’universitari. L’altre ha estat el de Montjuïc aquest cap de setmana, de fet, en van ser dos. L’un el primer partit de la selecció catalana de rugbiXIII contra Txèquia, i després el partit de classificació entre els Catalans dragons contra els Warrington Wolves. Hi vaig anar amb dotze militants i simpatitzants d’ERC Ripollès , inclòs el meu fill Miró (a la foto), que vam organitzar un dia complet a Barcelona, amb visita al Parlament de Catalunya i anada a l’estadi Lluís Companys.////segueix////

Per mi va ser impactant veure tantes senyeres per part dels aficionats de la Catalunya nord i de la forma com vam cantar els segadors, que a més, és l’himne de l’equip. El resultat del partit va ser dolent pels catalans, ja que van perdre 12-24 amb el Wolves i se’ls complica l’objectiu de classificar-se per jugar el play off pel títol de la competició de rugbiXIII més important d’Europa. Pel primer partit de Catalunya, la presentació oficial de la selecció, ja hi havia un marc i sobretot una massa crítica perquè se celebrés amb dignitat, tal com va ser. A més amb una contundent victòria per 52 a 10 amb Txèquia. Em quedo amb tres idees:

–          la catalanitat, que acaba aglutinant els equips de rugbi a la Catalunya nord, territori on no hi ha massa alegries des d’una òptica nacional. L’USAP i els Catalans Dragons, utilitzen el fet català (segurament en molts moments de forma malhauradament regional), i que permet aquestes petites alegries

–          la sorpresa que una ciutat i aglomeració petita com Perpinyà, de poc més de 200.000 habitants, tingui dos equips de primera línia en termes europeus. Els èxits de l’USAP són més coneguts, però els Catalans dragons fa dos anys varen arribar a la final de la copa d’Europa. Que una zona amb aquesta demografia mantingui aquests dos equips, té molt de mèrit

–          la feina de gota malaia i constant d’esports de la Generalitat en anar fent forats en el procés d’aconseguir seleccions, que es posicionin per competir internacionalment. En aquest cas impulsant a través de l’Associació catalana de rugbi lliga, en aquesta modalitat del rugbi XIII,  que l’estat espanyol no ha pogut evitar. Cada petit pas, és un èxit del govern, plataforma, ufec…. bo l’escrit de l’Ignasi Doñate, director de la projecció exterior de l’esport català.  Escrit en anglès i repartit en format revista abans de començar el partit, parlava dels objectius del nostre país, que és ser normals tant política com esportivament. Doñate, ex president del COC, etc….treballa des de fa anys a Vicepresidència i en fan molts de forma constant..

Per tant, el crit de suport era clar: Catalans, catalans!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!