Carles Bassaganya i Serra
"Si llampega a marina, procura pa i farina"
El proper dia 29 de maig tindrà lloc a la Seu d’Urgell, organitzada per la Generalitat de Catalunya, la jornada informativa sobre el Programa de cooperació territorial transfronterera, més conegut com a iniciativa INTERREG.
Els programes d’inversió promoguts per la Unió Europea, i aquesta n’és la quarta generació, pretenen aconseguir una eliminació real de les fronteres dins el territori europeu. Concretament, pel que fa referència a la cooperació transfronterera, pretenen enfortir la integració econòmica i social de la zona entre els estats veïns, com és el nostre cas, en què estem orogràficament i políticament condicionats pels Pirineus.
El compromís europeu amb els sectors fronterers, un cop millorades les infraestructures i les capacitats internes de cada estat, està clarament en augment, fet que es palesa amb l’assignació de més recursos que mai per tal que els actors d’una i l’altra banda de la frontera tinguin l’incentiu de fer projectes conjunts. Per tant, hem encetat una nova fase, en què la Unió Europea i els estats membres, amb les successives ampliacions de les dotacions, tenen clara la prioritat de permeabilitzar les antigues fronteres. En el nostre cas té especial interès per compactar, enllaçar o connectar sectors culturals i lingüístics d’una i altra banda de Catalunya, la del principat i la de la Catalunya nord.
Les administracions, organismes, entitats i, particularment, els ens locals de Catalunya, és a dir, els ajuntaments i consells comarcals, han estat protagonistes d’aquests intents de partenariat, de treball en comú en projectes presentats de manera conjunta. Els ens locals de Catalunya han estat i han de continuar estant la part essencial des d’on ha de gravitar i s’han de promoure aquests projectes de cooperació territorial, perquè són, sobretot en l’àmbit dels Pirineus, un factor clar de desenvolupament social i econòmic, així com d’equilibri territorial. Si no fos així, no s’entendria que en el període 2000 – 2006, en què el programa s’ha anomenat INTERREG IIIA, a la zona entre el Principat de Catalunya i la Catalunya Nord (frontera catalanofrancesa), dels 83 projectes finançats, més d’un 40% hagi tingut un ens local català entre els seus socis. A més, 21 d’aquests projectes han tingut un ajuntament com a coordinador i representant (cap de fila, en llenguatge tècnic) davant l’autoritat de gestió europea.
Aquestes xifres són importants per entendre la vitalitat, proactivitat i eficiència dels ajuntaments catalans, que es perfilen com els més actius de tot el massís dels Pirineus, entre Hendaia i el cap de Creus (amb un total de 237 projectes finançats, on hi hagut representació de tota mena d’entitats).
De projectes n’hi ha hagut de més modestos, però tot i així importants, entre socis propers, i també d’altres més ambiciosos i d’àmplia afectació, en matèries tan essencials com la social, la mediambiental, l’econòmica, l’educativa, d’infraestructures o bé la científica. Cal destacar que a Catalunya, una tercera part ha dut a terme accions culturals comunes, com ara la liderada per l’Ajuntament de les Preses sobre la dansa tradicional, o la de l’Ajuntament de Puigcerdà per a la consecució dels museus de la Cerdanya; d’altra banda, gairebé una quarta part s’ha centrat en el desenvolupament de l’economia turística, amb exemples com ara el del Consorci de la Ruta Minera de l’Alt Berguedà, valoritzant els testimonis paleontològics amb noves publicacions, o el nou Centre d’Interpretació, o el de la senyalització turística impulsat pel Consell Comarcal del Ripollès, amb el projecte del Puigmal al Canigó, o el de l’Ajuntament de Cardona sobre les ciutats de la sal.
En la nova convocatòria de cooperació transfronterera, que abasta fins al 2013 i que s’obrí efectivament el dia 5 d’abril amb la presentació del Programa a Montpeller, es constata la importància que assoleix la nostra frontera: la Unió Europea hi destina el doble de recursos que en el període anterior (34 M€ a la frontera catalanofrancesa i 168 M€ a tot els Pirineus). Aquesta afluència de recursos està a més ratificada per un reconeixement formal, ja que aquest Programa ha esdevingut un objectiu de les polítiques comunitàries en si mateix, mentre que en l’anterior període tenia l’estatus d’iniciativa comunitària. Addicionalment, la nova convocatòria s’estén també al Principat d’Andorra, fet que normalitza, doncs, la situació entre els ens locals, administracions i estats pirinencs: el fet que Andorra no sigui membre de la UE ha obstaculitzat fins al moment actual l’execució de polítiques interestatals per afrontar qüestions d’interès comú.
En l’anterior període que tot just ara ha conclòs, s’ha constatat que els resultats de la cooperació compensen a la clara els esforços esmerçats, a més de demostrar que el món local català projecta el país i ajuda a construir llaços interestatals dins del territori europeu. Esperem, doncs, que les circumstàncies favorables que caracteritzen aquesta nova etapa siguin aprofitades pels diferents actors, i especialment, pels ajuntaments i administracions locals de Catalunya, que han de continuar palesant la seva força motriu en la construcció de projectes de país.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ep nen! estàs de sort i mentre no tingui l’ordinador a olot (amb adsl) no podré fer masses comentaris…
que vagi bé l’aventura bloguista
apa salut! i a veure quan fem un sopar amb la colla.