Carles Bassaganya i Serra

"Si llampega a marina, procura pa i farina"

3 de juny de 2010
12 comentaris

Adéu, Espanya? Per Esquerra adéu-siau

Per mi, avui al vespre projectar el programa-documental titulat Adéu, Espanya? és la demostració de la victòria ideològica d’Esquerra en els darrers anys, i també una bona part de l’argumentari i motius per fer Maragall-Montilla-PSC presidents del govern de la Generalitat, en les darreres dues ocasions. La situació és fàcil d’entendre. Algú s‘imagina a la Televisió pública del país, amb totes les virtuts de pública, però també tots els defectes (vull dir que la programació té sempre diferents sedassos plurals i polititzats a través dels òrgans de govern de la corporació) passar un reportatge amb el contingut de l’Adéu, Espanya? La previsió és que més de 600 mil persones puguin veure de forma desacomplexada i en horari “normal” els arguments i matisos del dret a decidir de la nostra nació, també d’altres casos a Europa, com a exercici de política comparada. Algú s’imagina aquest reportatge sense ERC al govern? Algú s’imagina, de fet, algú s’havia imaginat des de CiU promovent de forma normalitzada aquest programa? Algú s’imagina el fet que una part important del país parli de forma clara i normal de la independència, com a forma perquè les dones i homes que vivim a Catalunya s’hi visqui millor? Algú s’imagina les consultes locals-referèndums sobre la independència que s’han fet, sense la gent d’ERC al darrera? No només, però fonamentalment molta gent d’esquerra al darrera de l’organització. Aquesta és l’aportació que ha fet ERC en els darrers anys. Una Esquerra forta implica i ha implicat que CiU es “radicalitzi” més, que no vulgui anestiar-nos i fer jocs de mans validant això de l’autonomisme, i que aquest planteig es pugui fer, cosint el PSC al país, a la gent i part de votança del PSC que encara té llaços amb Espanya (evitant la situació del país basc, esquerdant el país). És portar l’aigua al meu molí? sí , però i què? si és així i veritat ////seguiu////

  

L’adéu, Espanya? comença bé. Comença amb l’oda a Espanya de Joan Maragall, poema del 1898. És un bon marc per entendre els intents, sempre fallits de transformar, convèncer, sensibilitzar… a una nació, que té clars els seus límits, fortaleses i sobretot identitat nacional, característiques que no “lliguen” amb les nostres.

 

On ets, Espanya? No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre els teus fills?
Adéu, Espanya!

 

Per tant, quan ja fa algun mes em van comentar que es construiria aquest programa, l’Adéu, Espanya? vaig felicitar-los, perquè em sembla un nou triomf de la democràcia, em sembla una nova victòria ideològica. És així com jo ho entenc. I sinó, es pot llegir això com a sinopsi del programa. Amb la globalització i la democratització s’ha produït l’emergència de les nacions sense Estat que aspiren a decidir el seu propi futur constitucional perquè:

 

a) no volen sotmetre les seves decisions a unes estructures estatals que no acullen el dret a la diferència (cultural, lingüística, econòmica, històrica);

b) els Estats centrals són un topall per a les pròpies capacitats de desenvolupament i no són interlocutors vàlids davant els organismes internacionals;

c) la secessió és un dret democràtic.

 

 A la web de TV3 segueix dient, és una mirada detallada que estudia la viabilitat d’uns processos que Occident, malgrat les resistències, sembla que viurà en els pròxims anys.

 

Adéu, Espanya? que analitzar la nostra realitat nacional i es fa algunes preguntes cabdals: la secessió és democràtica? (típica línia argumental de l’unionisme espanyol i en particular saber on rau la sobirania, si en el poble espanyol en el català) i la segona pregunta és teoritzar sobre si els processos de secessió són jurídics – emparats en clàusules legals– o polítics –fruit d’una negociació? Personalment penso que el darrer valor afegit és fer l’exercici de política comparada amb els casos de Quebec (Canadà), Grenlàndia (Dinamarca), Escòcia (Regne Unit) i Catalunya (Espanya), que van incorporar-se –de manera pactada o forçada– durant el segle XVIII als estats als quals pertanyen actualment.

 

Hi ha un altre fet que honora aquest programa. Crec que la Televisió pública no va estar a l’alçada del què molts espectadors i ciutadans volíem com a cobertura de la primera onada de consultes, la del 13D. Amb l’Adéu, Espanya? per mi el saldo està a zero. Felicitats pel programa amb el desig que de forma intel·ligent traguem aviat l’interrogant de l’adéu. Amb la crisi econòmica, un nou argument per un simplement Adéu.

  1. amb un article començat de la manera que el comenceu, i després encara tindreu els sants collons de preguntar-vos perquè la gent no va a votar… i encara no entendreu perquè us fotareu la patacada que us fotareu a les properes eleccions… Els polítics sou realment patètics, pitjor que uns nens de parvulari. quan demostrareu intel·ligència i deixareu de criticar-vos entre vosaltres per treballar desinteressadament pel país, per la seva llibertat? QUAN, collons, QUAN?????? realment creus que la notícia és la que mostra el primer paràgraf?

    Abans que m’acusis de res, mai he votat a CIU ni ho penso fer. El què és evident, és que mai més tornaré a votar a ERC, amb dos cops n’he tingut prou. O hi ha alguna candidatura que vulgui aglutinar a tots els catalans únicament per assolir a curt termini la independència (de moment ni CIU ni ERC ho volen, ves a saber si els de rcat o alguna altra cosa que surti ho voldran), o votaré en blanc.

  2. A les últimes eleccions vaig votar ERC i tornaré a votar, tant per mèrits com per eliminació de les altres opcions. No tinc cap dubte que sou l’únic partit que defensa Catalunya i la seva independència, però heu de fer autocrítica, perquè a Barcelona o a l’Hospitalet (la meva ciutat d’adopció des de fa cinc anys), però sobretot a tot el cinturó “roig” no heu tingut els resultats esperats. A un míting d’en Carod Rovira va dir que la decisió pel PSC al a Generalitat era per aprofundir en guanyar vots al PSC, com a partit d’esquerra nacional, i a la pràctica l’únic que heu fet és perdre vots a les municipals, per exemple, es va perdre la regidora de l’Hospitalet. Res endavant i per mi adeu Espanya aviat.

  3. elPeriódico es modera una mica més i no fa atacs tan ferotges contra Esquerra. Ara, de quan en quan esclata com en els articles en contra de les consultes populars. Poca cosa, però s’hi ha guanyat per part dels socialistes. En compensació, però, la paraula independència no ha aparegut gairebé mai en les entrevistes ni les declaracions públiques d’Esquerra. Ni independència ni espoli fiscal, ni subordinació ni laminació de competències (ports); de forma reiterada que és com hauria de ser. Els últims mesos Ridao va introduint la parauleta en comptagotes… mogut per les eleccions i les consultes. Que les consultes sí que té la gent d’Esquerra al darrera, però la de base, i amb les consultes ha somogut els capitostos del partit i els ha fet modificar el discurs. Ho veig a l’inrevés de com ho veus tu; a les declaracions dels manaires abans de les consultes em remeto. 

  4. Ahir vaig decidir mirar el programa, malgrat no tenir-ne gaires ganes. Sincerament em va avorrir i al final vaig tancar la tele. He llegit el que has escrit. Primer de tot encara no entenc el gust que teniu els polítics de criticar-vos uns als altres, això és ens esgota….se’ns fa pesat . Segon, una de les grans aportacions d’ERC ha estat la d’augmentar el nombre d’eventuals d’una manera inimaginable en temps de crisi econòmica. I tercer encara em costa entendre que per defensar una llengua s’utilitzi la imposició, quin mal hi ha en tenir la riquesa de poder parlar dues llengües alhora?, les dues per igual?.

  5. Darrerament tinc la sensació
    que alguna cosa s’està movent, ens estem desinhibint davant la paraula “independència”.
    No valoro tant el fet dels percentatges de participació, donades les
    característiques molt especials de la consulta, com el fet de que se’n parli. No
    dubto pas, i darrerament ho he estat comentant als cercles que tinc més
    propers, que hi ha “algú” que està movent coses… Per l’edat que tinc, ja
    passats els 50, i per tenir la sort de conservar els pares, propers a la
    vuitantena, i uns fills ja grans, tinc l’oportunitat de poder sondejar, a més
    de la meva generació, les que tenim per sobre i per dessota. He vist canvis de
    posicionament respecte a la independència, des de gent de dretes fins a gent d’esquerres,
    però en major mesura persones de generacions diferents a la meva. Gent que fa 5
    anys hi estaven radicalment en contra, ara anar a votar-hi a favor. S’ha entès
    ? penso que es va entenent. Penso, que a partir d’ara, caldria posar-se les
    piles en dues línies. En primer lloc caldria que aquest “algú” que està movent
    el país, es mostrés, per tal que, arribades les eleccions no sofreixi el
    desgast del govern, i es mostri tal com és. En segon lloc, caldria anar pensant
    en formar una sola i única llista d’independentistes, siguin de dretes,
    esquerres, o centre, amb aquest únic objectiu; anar per guanyar les eleccions i
    declarar-nos independents, formar un govern de concentració amb l’únic objectiu
    de gestionar la independència. Només llavors, podrem tenir unes eleccions
    realment catalanes i formar el govern que el poble català desitgi. Nosaltres no
    som com els països que varem veure al programa de TV3 nosaltres varem estar ocupats
    i annexionats per la força a un altra nació. Cal que ens agafem amb l’embranzida
    que sembla que volen donar els països baixos cap a ser lliures.

     

  6. Darrerament tinc la sensació
    que alguna cosa s’està movent, ens estem desinhibint davant la paraula “independència”.
    No valoro tant el fet dels percentatges de participació, donades les
    característiques molt especials de la consulta, com el fet de que se’n parli. No
    dubto pas, i darrerament ho he estat comentant als cercles que tinc més
    propers, que hi ha “algú” que està movent coses… Per l’edat que tinc, ja
    passats els 50, i per tenir la sort de conservar els pares, propers a la
    vuitantena, i uns fills ja grans, tinc l’oportunitat de poder sondejar, a més
    de la meva generació, les que tenim per sobre i per dessota. He vist canvis de
    posicionament respecte a la independència, des de gent de dretes fins a gent d’esquerres,
    però en major mesura persones de generacions diferents a la meva. Gent que fa 5
    anys hi estaven radicalment en contra, ara anar a votar-hi a favor. S’ha entès
    ? penso que es va entenent. Penso, que a partir d’ara, caldria posar-se les
    piles en dues línies. En primer lloc caldria que aquest “algú” que està movent
    el país, es mostrés, per tal que, arribades les eleccions no sofreixi el
    desgast del govern, i es mostri tal com és. En segon lloc, caldria anar pensant
    en formar una sola i única llista d’independentistes, siguin de dretes,
    esquerres, o centre, amb aquest únic objectiu; anar per guanyar les eleccions i
    declarar-nos independents, formar un govern de concentració amb l’únic objectiu
    de gestionar la independència. Només llavors, podrem tenir unes eleccions
    realment catalanes i formar el govern que el poble català desitgi. Nosaltres no
    som com els països que varem veure al programa de TV3 nosaltres varem estar ocupats
    i annexionats per la força a un altra nació. Cal que ens agafem amb l’embranzida
    que sembla que volen donar els països baixos cap a ser lliures.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!