Carles Bassaganya i Serra

Aquest dijous m´han publicat aquest article d’opinió al setmanari El Ripollès.
Setmanes enrere escrivia en aquest mateix mitjà,amb la intenció de posar en valor i reconèixer totes les persones que durantles properes setmanes prendran la seva decisió “d’anar a llistes” municipals,d’implicar-se en projectes polítics locals, dedicar part del seu temps aservir, des del govern i des de l’oposició, als seus veïns. Avui em ve de gustposar i reclamar també un tracte “just” als partits polítics. Sí!, als partits. Un partit polític és una organització política, que s’engloba dinsuna ideologia determinada amb l’objectiu de representar-la  en algun tipus d’elecció. La democràciaels ha encarregat un rol, un paper, importantíssim. Els partits en unademocràcia solen informar sobre els seus objectius. Són necessaris per practicar,representar i utilitzar el sistema que ens hem dotat els ciutadans lliures pergovernar-nos. Sóc conscient que els partits polítics tenen “mala peça al teler”en una part de l’opinió pública, que intenta explicar que part dels nostresmals tenen a veure amb aquestes coses rares que són els partits. Algú diu “quevetllen pels seus interessos, que no volen o deixen… que necessitenfinançar-se de forma il·legal, que coarten la llibertat de la gent que hientra”, talment com una secta… L’aparició dels partits de masses, més omenys, com els tenim entesos fou a finals del segle XIX i sobretot durant elXX. ////seguiu////

Doncs bé, crec que l’aportació que fan els partitspolítics en garantir que el sistema democràtic funcioni és cabdal. La majoriade partits, i sempre amb imperfeccions, lògiques pel fet de parlar de tantagent, solen ser un bon sedàs per filtrar aquells que l’han de representar. Semprehi hagut gent que es vol dedicar a la cosa pública, i aquells que un altreescenari es presentarien sota uns objectius i interessos particulars, quan hofan sota un partit és la garantia perquè almenys, hi hagi una responsabilitat i“garantia” d’un tercer, que també el pot ajudar, però també demanar-li compte itreball per l’interès general. Sóc un defensor de la necessitat dels partits, comtambé, conscient que s’han de millorar i perfeccionar, sobretot alguns tics,que tenen totes les organitzacions, cíviques, socials, sindicals, esportives…però per mi el balanç és clarament beneficiós.

EsquerraRepublicana de Catalunya va fer la setmana passada, els 80 anys de la sevafundació al barri de Sants de Barcelona, esdevenint dels partits més antics i rellevantsde la història de Catalunya. D’aquella fundació, i per veure’n el moment, i laimportància, en destaquen alguns del principis fundacionals que van acordar,com el reconeixement de la identitat de Catalunya com a nació, la defensa delsdrets individuals de l’home i la redistribució de la riquesa, així com en unaòptica més social la plena llibertat sindical, la jornada de 8 hores, lajubilació o les escoles de treball entre d’altres.  Per celebrar aquest aniversari el partit ha organitzat totd’activitats utilitzant una frasse-situació de Newton: “si hem aconseguit veure-himés enllà és perquè ens hem enfilat a espatlles de gegants”. Isaac Newton utilitzaaquesta expressió en una carta que envia a Robert Hook. Newton li explica, quesi li ha estat possible anar més enllà, veure-hi més lluny malgrat lesadversitats, ha estat perquè estava assegut sobre les espatlles de gegants,gegants com a metàfora del pòsit acumulat de totes les persones que l’havienprecedit. Així, és també el nostre partit. Un cúmul de persones que literalmenthi han deixat la pell, per aconseguir un país més just i lliure. Així és com lagent d’Esquerra encarem aquesta nova etapa de readaptació del partit a lesnecessitats del país. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!