Els 3 dies de Trial Santigosa, voluntaris-controls i Medi ambient

Avui han acabat els 3 dies de Trial de Santigosa, prova organitzada pel Moto club Abadesses. Aquest any s’ha celebrat l’edició 38 dels tres dies, i a la pràctica els 40 de la prova de trial a Sant Joan, organitzat per primer cop el 29 de novembre de 1970. Enguany, la crisi també s’ha notat una mica, ja que s’ha estat al voltant dels 160 corredors, tot i així encara continua siguent la prova de referència de trial de llarga durada a Catalunya i també de referència a França, Espanya…. cada any, el Moto club Abadesses fa una veritable demostració de com es poden fer bé les coses, per tant, la meva felicitació per tota la gent que fa possible el Santigosa. ////segueix////

 

De fet, aquest Santigosa ha estat dur pel temps. I aquí és on es demostra el petit miracle de la gent del moto club i de Sant Joan. Seria quantitativament impagable mobilitzar la gent que fa de control durant tres dies, tres dies de festa, per estar cinc o sis hores cada dia, a la zona de Fontfreda, Torrents, del Pla, de la Girona… aguantant set o vuit graus (o menys) de temperatura i una pluja incessant, a l’obaga. Per mi, aquest és el veritable mèrit del Santigosa i també de la gent de Sant Joan i comarca: que una trentena de propietaris deixin passar la prova per la seva propietat durant quaranta anys; i sobretot, mobilitzar 150 voluntaris per fer possible el trial. Jo ja fa uns vuit o nou anys que no faig de control, però crec que la gran majoria de gent de Sant Joan i sobretot joves hem passat alguna vegada en alguna de les mítiques zones del Santigosa. És així com s’explica, que pel treball que bàsicament ha liderat el moto club, ha comportat netejar els centenars d’arbres caiguts de la nevada de Sant Esteve. Han estat els socis, i altres entitats de la vila i particulars, que han permès tornar a una certa normalitat els camins públics i particulars per on transcòrrer el Santigosa.

Aquests dies, he anat parlant amb un i altre. Avui també he escoltat el parlament del president durant l’entrega de premis, i em preocupa d’aquesta edició, una nova “tancada” de la gent del Departament de Medi Ambient. Enguany hi ha hagut un parell de zones emblemàtiques que han estat vetades pel departament. Com a persona implicada en el procés que es va fer i vaig viure del Moto Club, impulsant l’àrea pel lleure i l’esport l’any 2003 i 2004, és una mala notícia, que les persones que van liderar per part de l’entitat el canvi de xip que suposava, tinguin en aquests moments aquesta sensació de decepció. La gent del Moto club, va haver de canviar de xip, ja no només per demanar permisos, o demanar-los amb suficient antel·lació, sinó entrar en una nova etapa on s’entenia, que d’entrada, l’ús del medi es podria fer, en tant que es complissin els requisits per mitigar l’impacte de la pràctica del trial, en una de les zones més maques de la comarca. Tot i que jo no sóc persona de moto, he vist com l’actual junta d’en Joan Montcanut i Josep Cubí (president i vicepresident), i els mateixos socis, han fet un treball, interiorització, i evolució brutal, sensibilitzant a la gent de la moto, d’unes normes de joc, en alguns moments una mica agafades per un fil, però que emanaven de la voluntat del parlament, on el 1995 va aprovar per unanimitat una llei (9/1995), la de l’accés motoritzat al medi natural, que a la pràctica feia inviable la gran majoria de proves esportives i activitats al medi. Aquesta evolució per part de tothom, van comportar uns anys intensos, divertits i molt instructius per les diferents parts, ajuntament, moteros i departament per trobar un punt d’equilibiri que fes viable la prova esportiva, sí, però sobretot que fes possible que la pràctica del trial, la tradicional pràctica esportiva amateur del trial, fos possible a Sant Joan i al Ripollès. Així, és com es va fer la pionera àrea per la pràctica de trial durant tot l’any, a cavall dels termes de Sant Joan, Vallfogona i Ridaura. M’han anat explicant en aquest darrer any com aquest equilibri, fràgil, no s’ha mimat prou bé per part de l’administració de la Generalitat. Estic convençut que hi pot haver raons per totes les parts. L’ajuntament i el Moto club han continuat fent els deures, però s’han trobat en molts moments, segons comenten, amb certa incomprensió i desconeixement per l’altra part, i això és una mala notícia. L’alternativa és tornar a ser “furtius” practicant trial a per tot? La situació de retorn a la no regularització, o pèrdua de l’autorizació de l’àrea, o que la gent del moto club decaigués, provocaria uns resultats encara més poc desitjables per totes les bandes. Aquest hauria de ser el fil conductor, que permeti de nou, fer asseure els actors.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *