Carles Bassaganya i Serra

"Si llampega a marina, procura pa i farina"

12 d'abril de 2009
7 comentaris

Els 3 dies de Trial Santigosa, voluntaris-controls i Medi ambient

Avui han acabat els 3 dies de Trial de Santigosa, prova organitzada pel Moto club Abadesses. Aquest any s’ha celebrat l’edició 38 dels tres dies, i a la pràctica els 40 de la prova de trial a Sant Joan, organitzat per primer cop el 29 de novembre de 1970. Enguany, la crisi també s’ha notat una mica, ja que s’ha estat al voltant dels 160 corredors, tot i així encara continua siguent la prova de referència de trial de llarga durada a Catalunya i també de referència a França, Espanya…. cada any, el Moto club Abadesses fa una veritable demostració de com es poden fer bé les coses, per tant, la meva felicitació per tota la gent que fa possible el Santigosa. ////segueix////

 

De fet, aquest Santigosa ha estat dur pel temps. I aquí és on es demostra el petit miracle de la gent del moto club i de Sant Joan. Seria quantitativament impagable mobilitzar la gent que fa de control durant tres dies, tres dies de festa, per estar cinc o sis hores cada dia, a la zona de Fontfreda, Torrents, del Pla, de la Girona… aguantant set o vuit graus (o menys) de temperatura i una pluja incessant, a l’obaga. Per mi, aquest és el veritable mèrit del Santigosa i també de la gent de Sant Joan i comarca: que una trentena de propietaris deixin passar la prova per la seva propietat durant quaranta anys; i sobretot, mobilitzar 150 voluntaris per fer possible el trial. Jo ja fa uns vuit o nou anys que no faig de control, però crec que la gran majoria de gent de Sant Joan i sobretot joves hem passat alguna vegada en alguna de les mítiques zones del Santigosa. És així com s’explica, que pel treball que bàsicament ha liderat el moto club, ha comportat netejar els centenars d’arbres caiguts de la nevada de Sant Esteve. Han estat els socis, i altres entitats de la vila i particulars, que han permès tornar a una certa normalitat els camins públics i particulars per on transcòrrer el Santigosa.

Aquests dies, he anat parlant amb un i altre. Avui també he escoltat el parlament del president durant l’entrega de premis, i em preocupa d’aquesta edició, una nova “tancada” de la gent del Departament de Medi Ambient. Enguany hi ha hagut un parell de zones emblemàtiques que han estat vetades pel departament. Com a persona implicada en el procés que es va fer i vaig viure del Moto Club, impulsant l’àrea pel lleure i l’esport l’any 2003 i 2004, és una mala notícia, que les persones que van liderar per part de l’entitat el canvi de xip que suposava, tinguin en aquests moments aquesta sensació de decepció. La gent del Moto club, va haver de canviar de xip, ja no només per demanar permisos, o demanar-los amb suficient antel·lació, sinó entrar en una nova etapa on s’entenia, que d’entrada, l’ús del medi es podria fer, en tant que es complissin els requisits per mitigar l’impacte de la pràctica del trial, en una de les zones més maques de la comarca. Tot i que jo no sóc persona de moto, he vist com l’actual junta d’en Joan Montcanut i Josep Cubí (president i vicepresident), i els mateixos socis, han fet un treball, interiorització, i evolució brutal, sensibilitzant a la gent de la moto, d’unes normes de joc, en alguns moments una mica agafades per un fil, però que emanaven de la voluntat del parlament, on el 1995 va aprovar per unanimitat una llei (9/1995), la de l’accés motoritzat al medi natural, que a la pràctica feia inviable la gran majoria de proves esportives i activitats al medi. Aquesta evolució per part de tothom, van comportar uns anys intensos, divertits i molt instructius per les diferents parts, ajuntament, moteros i departament per trobar un punt d’equilibiri que fes viable la prova esportiva, sí, però sobretot que fes possible que la pràctica del trial, la tradicional pràctica esportiva amateur del trial, fos possible a Sant Joan i al Ripollès. Així, és com es va fer la pionera àrea per la pràctica de trial durant tot l’any, a cavall dels termes de Sant Joan, Vallfogona i Ridaura. M’han anat explicant en aquest darrer any com aquest equilibri, fràgil, no s’ha mimat prou bé per part de l’administració de la Generalitat. Estic convençut que hi pot haver raons per totes les parts. L’ajuntament i el Moto club han continuat fent els deures, però s’han trobat en molts moments, segons comenten, amb certa incomprensió i desconeixement per l’altra part, i això és una mala notícia. L’alternativa és tornar a ser “furtius” practicant trial a per tot? La situació de retorn a la no regularització, o pèrdua de l’autorizació de l’àrea, o que la gent del moto club decaigués, provocaria uns resultats encara més poc desitjables per totes les bandes. Aquest hauria de ser el fil conductor, que permeti de nou, fer asseure els actors.

  1. Ojalà tots els polítics, medi ambientalistes i gent diversa amb influència tingués la sensibilitat que tens tu cap una activitat que, tot i que evidentmente té el seu impacte en el territòri, aquest és infititament menor que la majoria d’altres activitats ‘políticament més correctes’  (Pistes d’esquí, carrils bici, encimentació de camins, obertura de pistes per desmboscar sense control, etc, etc, etc…), i a més, suposa un actiu important pel territori on es desenvolupa.

    Recordo amb admiració tots els anys que ens has ajudat a lluitar per aquesta causa, i sobre tot, quan ens acompanyaves al sopar anual del Moto Club i en el teu parlament sempre deies que NO t’agradaven gens les motos, però que per ‘Sentit Comú’ i per identificació amb el poble, entenies totalment justificada la pràctica d’aquest esport a Sant Joan i, especialment, la celebració dels “3 Dies Trial Santigosa”.

    Una abraçada i un favor:  A veure si contagies una mica amb aquest “Virus” del raonament, el sentit comú i el coneixement real del territòri, a tots aquests Buròcrates que ronden per l’administració i que sembla que només gaudeixin posant-nos pals a les rodes.

  2. Com a participant desde el 1976, o sia 33 anys corrent els 3DTS i com a gran amant de les contrades de Santigosa, no puc estar-me de contestar i d’alegrar.me del teu escrit.
    Conec tot el que vares fer i el recolçament que vares donar a la gent del Moto Club Abadesses i de Sant Joan en general i crec que gent com tú positiva, amb sentit comú, poden seguir treballant desde ón sigui per tal de mantenir una tradició “trialera” que teniu la gent de Sant Joan.
    Estic orgullos de pertanyer al M.C.Abadesses i haver ajudat a les neteges de pistes, camins i zones, adhuc que espero podrem tenir area i 3 Dies Santigosa per moooooolts anys !!!
    Gràcies.

  3. Ei Carles,

    Ja ho pots veure:

     Aquell piló d’ anys de reunions didàctiques per a tots plegats, amb mossos, amb forestals i amb gent del DMA, – recordes… no tenien ni idea del que era el trial ni de com és practicava.

     Tot,  per recuperar el sector de Santigosa com a àrea de trial, la primera de l’estat Espanyol  i que vam aconseguir gràcies al sentit comú d’ alguns dels que interveniem. Ara tot això  torna ha estar en crisi, gràcies als funcionaris eco-talibans tecnocrates que no han pait la seva derrota.

     Si,  tens raó…. L’ajuntament i el Moto club han continuat fent els deures, el moto club abadesses va encarregar un estudi d’ impacte ambiental a la UAB de més d’ un any de durada  i  que demostra la no incompatibilitat del trial al medi natural, estudi  que per altre costat no ha fet el DMA, malgrat tenir el moto club i sectors de l’ àrea  a la seva disposició.

     Si ti fixes, d’ aquells interlocutors, els més importants el delegat Sr. Jové i tú ja no hi sou, quedem els del moto club per una banda  i els eco- talibans per l’ altre, en una nova guerra i amb la diferència que uns cobren per lluitar-la  i els altres els paguem, per tant és fàcil deduir qui pot defallir primer malgrat tot el suport polític local i comarcal que tenim.

     Es d’ agraïr que recordis tota aquella situació i que et facis càrrec del que tornem estar passant ara.

    Moltes gràcies pel teu suport !!!

     

     

  4. Crec que el teu escrit té un doble valor per a nosaltres , primerament pel seu contingut i opinió, ja que ve d’una persona  que ocupa un lloc rellevant a l’Administració Pública, i en segon lloc per que l’ha fet una persona coneixedora “problema”  des de dins i ara també des de fora, amb una visió més  global de tot plegat.
     
    No podem oblidar que la teva convicció, suport i capacitat de negociació varen ser determinants per  que existís l’Àrea de Trial que ara tenim. L’Area de Trial ens va permetre  deixar de ser ser uns  delinqüents  en situació  il.legal només pel fe de practicar un esport, i el més important  amb l’Àrea de Trial, el Moto Club Abadesses  com a col.lectiu va fer molta pedagogia  per a que tots els que fem trial  tinguessim  un autocontrol  molt estricte  per a ser respetuosos  amb l’entorn on practiquem el Trial.
     
    Però amb la nova actitut del Departament de Medi Ambient que ha canviat  des de fa 2 anys després de les darreres Eleccions, això ha canviat, cada any ens retallen   més sectors de l’Àrea, el que abans era legal ara  ja no ho és, i tot per un canvi de criteri del que mana.  On no hi havia cap problema ara i és. Esperem que el sentit comú torni i poguem retrobar l’Esperit amb el que es va iniciar l’Àera, aquell ESPERIT amb el qual tot va començar.

    Gràcies
    Josep Cubí

  5. Primer de tot, gràcies!!!!
    Et juro que necessitem tots els ànims que ens pugueu donar i més si venen persones amb càrrecs de responsabilitat.

    Fa molts mesos que dono voltes al tema del trial i medi ambient, i com més voltes i dono més difícil se’m fa entendre la postura del Departament de Medi Ambient, al final arribes a la conclusió que PREVAL QUALSEVOL ESSER (VIU O INERT) DEL MEDI PER SOBRE DE LES PERSONES HUMANES.
    Em fa gràcia certes paraules com, natural, verge, intacte… algú s’ha parat mai a pensar que tenen de natural els boscos de Sant Joan? Existeix algun bosc natural al terme de Sant Joan, Riudaura o Vallfogona? 
    Siguem realistes i toquem de peus a terra, els boscos per on discorre el Santigosa són boscos totalment modificats per l’activitat del home i les bèsties que l’acompanyen o l’han acompanyat, per tant de natural lo just, en tot cas antropitzats naturalment, només s’ha de veure si queda alguna muntanya sense feixes, parets de pedra, camins o infraestructures (la major part d’elles obsoletes), camins fets pels ramats, abeuradors, fonts…
    Que no estan bé aquest boscos antropitzats que tenim? Que no estan millor ara que fa 100 anys? 
    Sóc el primer en estar d’acord en la regulació de l’accés al medi (natural o com en vulguin dir), però jugant tots amb les mateixes cartes i sense comodins d’última hora, si nosaltres no podem circular amb vehicle a motor per que si que ho poden fer els agents rurals? O és que fan les visites a peu?, per que és pot engegar un xerrac al mig d’un bosc amb permís del DMA i no una moto? És que no fa soroll el xerrac? No treu fum com la moto? Per que pot pasturar una vaca o una ovella per que enterboleix l’aigua del llocs on va a abeurar-se i una moto no?, per que el DMA sobrevola les capçales del Ter i del Freser (zona PEIN i xarxa natura 2000) amb helicòpter per a donar menjar a voltors o fer recomptes varis? No fan soroll, no contaminen?
    Masses preguntes sense respostes, la única resposta que et donen és que ells són la llei i la fan complir segons les seves necessitats, NO LES DEL MEDI!!!
    A Sant Joan hem demostrat, amb un estudi científic de la UAB, la compatibilitat de l’activitat del trial amb el manteniment de poblacions protegides com el tritó, la salamandra o el cranc, per tant tenim tot el dret a circular-hi i practicar el nostre esport, seguint unes pautes clares que garanteixin la viabilitat d’aquestes poblacions. S’han de fer estudis seriosos del impacte real que provoca una activitat com el trial sobre aquests ecosistemes, i els estudis es fant practicant-hi la activitat ens uns punts i ens altres no i veien les diferències, no com ara que directament prohibeixen el trial sense cap argument o base científica.

    Senyors del DMA, espero que no hagin d’incloure mai a la seva llista d’espècie protegida l’Homo sapiens Santjoanessis Riudaurensis Vallfogonensis.

     

  6. Com que els amics del moto club m’heu inundat a comentaris, (ja m’agrada, moltes gràcies), us contesto amb un missatge únic a algunes aportacions que em feu:

     

    Albert Bosch. Gràcies per recordar-me que vaig estar alguns anys, al sopar del diumenge a la teuleria (quan tu eres president) o a la ruta del ferro,  dient que no m’agradava massa la moto. Tot i així, us he de dir que algun empelt em vares deixar, em vàreu deixar. Intentaré passar aquest esqueix, o virus segons dius, a algú que potser aniria bé que es constipés. De fet, de tu en particular sempre recordaré quan ens vas fer avalar a l’ajuntament uns 8 milions de pessetes per fer la prova del mundial, i a mi que no m’agraden les motos!!! Per cert, va ser un èxit a tots els nivells.

     

    Carles Casas. T’agraeixo el comentari i el tracte d’aquests anys. Crec que el santigosa és gran, en base al pòsit de gent com tu que heu mantingut la flama de la participació inclòs algun any que la presència havia fluixejat. Pensa que tu participes al Santigosa des del 76, any que jo vaig néixer, per tant, per setmana santa sempre a Sant Joan he mamat trial amb el pares, fent de control a la zona de la girona amb la gent del Sant Joan 65, etc…..

     

    Joan Moncanut. Tens raó, encara recordo a alguna persona de medi ambient que li vau haver d’explicar que el trial no era moto cros. Del tema estudi, i de la forma com es va fer, amb l’oportunitat de la fundació eca global i la col·laboració d’en Ramon Fajula, crec que el temps va donar i està donant la raó, que era important anar tirant per aquest camí. Recordo la por vostra al principi de ser avaluats i posar la lupa a tot, i a més fer-ho sota la direcció d’en Martí Boada i gent de “l’acadèmia”, però ara teniu un element demolidor per fer de contrargumentari a allo que tu en dius ecotalitans.

     

    Josep Cubí. Sempre has estat el casc blau del moto club, les forces de pau de l’UN, tant en temps de l’albert, i ara amb el tàndem explosiu amb en Moncanut. No canvïis, que el moto club et necessita. El Departament té des de l’anterior legislatura la papeleta de modificar la llei d’accés, on tothom ha reconegut que requeria una revisió. Jo crec que aquesta escletxa i debilitat els fa ser en aquests moments més exigents del què tocava i s’havia paccionat. Els arguments i col·laboració de la gent amb sentit comú del DMAH, que també n’hi ha, ens van a favor.

     

    Agustí Fajula. Gràcies. Ja sabem que moltes vegades diferim, però és innegable la teva anada sempre de cara, s’ha d’agrair. Alguna de les comparacions no les trobo encertades perquè el agents, ve han de fer la feina i per tant, no és comparable amb la pràctica esportiva o competitiva. La queixa final i el tema de l’estudi el comparteixo al cent per cert, crec que és una carta que l’heu de fer servir encara amb més intensitat. Agustíhomonimusfuncionarius del Ter.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!