La metamorfosi
-Escolta, tu, et torno el llibre que em vas deixar.
– I què, t’ha agradat?
-No l’he llegit.
-No l’has llegit?
-És un català tan…- diu, potser esperant que jo acabi la frase- ja saps…
-Què?
-un català tan… complicat… no és fàcil, tu. Tant és. Ja me’l llegiré en castellà.
-Complicat?- agafo el llibre, La metamorfosi de Franz Kafka en una traducció de Joan Fontcuberta, i me’l miro interrogativament. Jo sé que, pel que fa a allò que l’autor volia expressar, aquesta obra pot ser un xic revessa. N’hi ha que, per exemple, hi veiem humor negre pels descosits, però ens quedem sols defensant-ho. Però ell no és que no endevinés la intenció darrera les paraules, sinó que les paraules mateixes era el que li resultava impenetrable. Jo, que em pensava que era un vocabulari planer, el de la metamorfosi, dec estar equivocat. Si un català de treta anys, havent cursat tots els estudis a Catalunya amb carrera universitària inclosa, diu que és un català inaccessible és que deu ser un català veritablement inaccessible. O això, o és que el nostre sistema educatiu s’ha metamorfosat en una cosa pitjor que en Gregor Samsa, en un planter d’analfabets en llengua catalana.