El mural de Cardedeu
A l’entrada de Cardedeu hi ha el conegut mural amb l’enorme estelada. És tan gran que és impossible no veure’l, allà sota les vies del tren. En un rètol escrupolosament respectat pels pintors del mural, hi diu: Benvinguts a Cardedeu. De tant en tant repinten l’estelada i, aleshores lluu d’una manera que traspunten unes intencions cíviques, positives i contagioses, unes intencions que abans no eren tan visibles. I és que uns atacs vandàlics en forma d’esquitxos de pintura o coses escrites, l’embruten sovint i sense gaires contemplacions. El rètol de benvinguda al poble també en rep les conseqüències, cosa que fa una ràbia especial.
De tota manera els hem d’agrair una cosa a aquests destralers: que retratin tan fidelment la situació. Uns construeixen i els altres destrueixen, ras i curt. Uns fan un mural, s’hi passen hores pintant-lo, s’organitzen, es mouen i engresquen el poble. Els altres, incapaços de fer res de semblant, es limiten a obrir un pot de pintura i llançar-lo al damunt. Què diferents que són les societats que se’n deriva dels uns i dels altres! I encara hi ha gent que no ha capit que la independència abasta moltes més coses que la independència?
