La metamorfosi

-Escolta, tu, et torno el llibre que em vas deixar.

– I què, t’ha agradat?

-No l’he llegit.

-No l’has llegit?

-És un català tan…- diu, potser esperant que jo acabi la frase- ja saps…

-Què?

-un català tan… complicat… no és fàcil, tu. Tant és. Ja me’l llegiré en castellà.

-Complicat?- agafo el llibre, La metamorfosi de Franz Kafka en una traducció de Joan Fontcuberta, i me’l miro interrogativament. Jo sé que, pel que fa a allò que l’autor volia expressar, aquesta obra pot ser un xic revessa. N’hi ha que, per exemple, hi veiem humor negre pels descosits, però ens quedem sols defensant-ho. Però ell no és  que no endevinés la intenció darrera les paraules, sinó que les paraules mateixes era el que li resultava impenetrable. Jo, que em pensava que era un vocabulari planer, el de la metamorfosi, dec estar equivocat. Si un català de treta anys, havent cursat tots els estudis a Catalunya amb carrera universitària inclosa, diu que és un català inaccessible és que deu ser un català veritablement inaccessible. O això, o és que el nostre sistema educatiu s’ha metamorfosat en una cosa pitjor que en Gregor Samsa, en un planter d’analfabets en llengua catalana.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La grotesca relació del PP amb el terrorisme

Que el PP es comporti com si fos l’únic que realment s’oposa al terrorisme, és una estratègia que li ha donat un bon grapat de vots i, convertir una cosa negativa en una de profitosa és digne d’elogi i admiració.  No tothom sap treure profit d’una cosa, a primera vista, tan desavantatjosa com el terrorisme. ¿Qui no confiaria en uns governants capaços de veure negoci rodó inclús allà on els altres, figa toves com són,  només hi troben maldecaps i, fins i tot, dolor?

L’11 de març 2004, atemptat a Madrid. Mentre tothom bada, el PP ja ha carregat els neulers al grup terrorista que més li convé (al grup terrorista que més li convé!), ETA,  en contradicció amb els informes de la policia que assenyalen cap a Al Qaeda, no gens bo pels seus interessos electorals. A desgrat que el PP intenta tapar aquestes  informacions, els periodistes comencen a preguntar què en pensa el govern que es parli de “falta de transparència”, eufemisme lògic, tant més que hi va haver dues centes víctimes i no era pas el moment de tirar-se els trastos pel cap entre demòcrates (escrúpols, darrera els quals el PP s’amagava per tal que la premsa no hi furgués massa). La resposta espatarrant que va sortir dels llavis d’Aznar (llavi, en singular, al de dalt no se’l pot culpar de res) va ser : “Yo confío en las fuerzas de seguridad del estado”. Ell era tan innocent, però tant, que al pobre no li cabia al cap que l’estiguessin acusant a ell i, tot fent seure la policia en el banc dels acusats, es va posar a defensar-la en un gest de noble solidaritat! No em digueu que no és bufó.

Jo entenc que, amb tot aquesta paradeta muntada al voltant del terrorisme, la treva va ser una aixafada de guitarra per l’entorn espanyolista, però, senyors d’Intereconomia, dissimuleu una mica, que en teoria sou els únics que no en sou còmplices i que en voleu la desaparició. Recordeu-vos que heu glatit anys i panys per l’arribada d’aquest moment, i ara heu d’acabar la representació amb alegrois sobre-actuats, i no pas amb cares llargues.

El 2015, el PP té majoria absoluta i el mercadeig amb el terrorisme continua. Ahir mateix, el ministre d’interior vinculava independentisme i gihadisme. Francament, l’altre dia vaig estar a punt de trepitjar un cagarro que seria millor governant que aquesta patuleia.

Publicat dins de General | 1 comentari

El mural de Cardedeu

A l’entrada de Cardedeu hi ha el conegut mural amb l’enorme estelada. És tan gran que és impossible no veure’l, allà sota les vies del tren. En un rètol escrupolosament respectat pels pintors del mural, hi diu: Benvinguts a Cardedeu. De tant en tant repinten l’estelada i, aleshores lluu d’una manera que traspunten unes intencions cíviques, positives i contagioses, unes intencions que abans no eren tan visibles.  I és que uns atacs vandàlics en forma d’esquitxos de pintura o coses escrites, l’embruten sovint i sense gaires contemplacions. El rètol de benvinguda al poble també en rep les conseqüències, cosa que fa una ràbia especial.

De tota manera els hem d’agrair una cosa a aquests destralers: que retratin tan fidelment la situació. Uns construeixen i els altres destrueixen, ras i curt. Uns fan un mural, s’hi passen hores pintant-lo, s’organitzen, es mouen i engresquen el poble. Els altres, incapaços de fer res de semblant, es limiten a obrir un pot de pintura i llançar-lo al damunt. Què diferents que són les societats que se’n deriva dels uns i dels altres! I encara hi ha gent que no ha capit que la independència abasta moltes més coses que la independència?

hqdefault

Publicat dins de General | Deixa un comentari