setembre96

Per què okupem?

Hi ha vàries raons, i intentaré explicar-les una mica. Tot i així, miraré de centrar-me més, si puc,  en el cas de les vivendes okupades. Ja que dels Centres Socials Okupats se n’ha parlat més o menys en revistes, fanzines, programes, reportatges,…( encara que mai el suficient).

Per començar som joves i volem decidir nosaltres mateixos/es quan emancipar-nos, quan volar del niu,…Per tant quan ho hem volgut ho hem fet. Perquè dic això, perque gran part de la juventut es veu obligada, forçada, lligada a viure a casa de la família fins als 30-40 anys degut a que no troben, no els ofereixen, no hi ha oportunitats. Procuraré explicarme.

Els i les joves tenim molts problemes per  trobar un TREBALL. A més a més quan el trobem MAI és un TREBALL DIGNE, és a dir, són treballs precaris. ¿Que què vol dir PRECARIS? Moltes coses, entre d’altres que estan molt mal pagats, que moltes vegades són sense contracte, que són jornades laborals de moltes hores, que no ofereixen garanties de seguretatn tant física com legal,…i podria continuar. Un cop explicat això continuo.

Tenint en compte el treball precari imaginem-nos que hem aconseguit uns “dinerons”. Llavors el següent problemaés el de trobar una vivenda. Ara mateix no m’en recordo del que diu exactament allò que anomenen “Constitución Española”- que es veu que és una de les lleis més importants del que anomenen “Estado Español”- però ve a dir que tots/es els/les ciutadans/nes tenim dret a una VIVENDA, és més, em sembla que a vivenda li afegeixen la paraula DIGNA. També si no recordo malament es veu que la obligació dels que anomenen gobernats i del que anomenen estat és la de que tots/es els/les ciutadans/nes poguem gaudir d’aquest dret. Amb aquesta explicació és de suposar que no tindrem cap problena per aconseguir una vivenda.

Doncs no. NO ÉS AIXÍ. Tenim dues no-opcions:

·         Una no-opció és comprar un pis. El preu dels pisos és com a mínim desorbitat i a les grans ciutats molt més. Concretament Catalunya és una de les zones amb el preu de la vivenda més alt de l’estat.. Els i les joves no padem comprar un pis. Si ens aventurem a fer-ho deixem de ser joves i passem a convertir-nos en éssers alienats i hipotecats, vivint per treballar i treballant per poder pagar una vivenda i així fins als 40, 50,… anys fin que estigui pagada. Aixó sense comptar tots els diners que es quedaran els bancs durant tot aquest temps. Aquesta és una no-opció bastant des-humana.

·         L’altra no-opció és la de llogar una vivenda. Aquí  ens trobem amb el mateix problema. Els preus són molt alts. També moltes vegades has de tenir una nòmina amb un sal·lari elevat(provinent d’un treball amb contracte) perquè les immobiliaries es fiïn de tu i et vulguin llogar.. A més algunes immobiliaries utilitzen un curiós sistema de cobrament que consisteix en pagar primer un mes per adelantat, un mes directe per a la immobiliaria, un mes per a la propitari/a i finalment el mes actual.En resum que has e pagar tres o quatre mesos per adelantat. Finalment molts/es joves, i degut a la precarietat que he comentat, acaben llogant pisos de lloguers baixos. Aquests no reuneixen les condicions (goteres, humitats, problemes d’estructura,…), els pisos són petits i situats moltes vegades en barris marginals o degradats i amb tot això molt/es joves acaben compartint-los per poder assumir el lloguer. Aquest indigne nivell de vida provoca trastorns emocionals degut a que si el teu entorn no està bé tu tampoc pots estar bé. En resum, amb aquesta no-opció potser pots aspirar a tenir una VIVENDA PRECARIA i una no-estabilitat personal.

Un altre factor important és que al preu del lloger, o al preu de la compra, o el preu que sigui se li ha de sumar les factures de llum, aigua, gas,…que no hem d’oblidar que son unes fonts de energia naturals que ens ofereix la terra i que han estat apropiats per aquells que anomenen poderosos i les seves empreses i multinacionals. Un cop apropiades les venen a tots/es els i les ciutadans/es amb benefici propi. I sense que els importi en absolut la destrucció de la Mare terra amb els seus boscs,selves, rius i mars. O l’extermini dels pobles indígenes de les selves per les seves empreses.

Amb tot el que he explicat veureu que es impossible adquirir una vivenda digna i aquests són uns dels motius, socials i econòmics, per posar un nom, que alimenten i legitimen l’okupació.

Ara bé,  hi ha altres motius, entre ells motius polítics. Vivim en un sistema capitalista i la propietat privada és un dels seus pilars. Aquest sistema es podris dividir entre propietaris i no-propietaris, aquests últims, al no posseïr res es veuen obligats a vendre la seva força de treball per aconseguir alguna cosa. L a propietat privada és un robatori i el sistema capitalista un generedor de desigualtats, injustícies i misèria. Continuo. Un altre factor important que cal denunciar és al especulació, exercida pels propietaris. Aquests com tenen tantes propietats poden permetre’s el luxe de no preocuparse per ells i deixar-les abandonades, en el millor dels casos. Perque en la majoria de les ocasions  es deixen abandonades expressament amb la finalitat de que més endavant puji el seu preu i axií obtenir més beneficis, més propietats, … D’això se’n diu ESPECULAR i ho hem de combatre.

Que perquè okupem?

Perquè no tenim altra opció sino volem veure’ns convertits en éssers alienats, deixebles del pensament únic, persones sense iniciativa i sense sentit crític. TREBALLA, CONSUMEIX i CALLA.

Perquè el sistema que ens ha tocat viure és injust i hem de lluitar per destruir-lo.(i no reformar-lo).

Perquè hi ha moltes cases buides i abandonades i alhora hi ha molta gent sense casa.

I encara que tinguessim diners no els gastaríem en llogers ni en comprar pisos, els invertiríem en la revolució  que finalment acabarà amb aquest sistema capitalista opressor.

I per molts motius més continuarem okupant, fins a la victòria sempre.

UN/ JOVE AUTÒNOM/A

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!