La carta als reis del petit Iluixa i una cançó de Nadal
"Timats reis,
Sòc bo i menjo bé. Tinc pilota, tinc gos vigilant, també tinc cadireta, sòc feliç. També tinc cotxe, pessebre i un mitjó de veritat. Tinc una habitació per mi sol, un llit gros, una taula, llapis de colors… tinc una mama molt maca, un tiet i una tieta, molts cosins, vaig a una escola gran prop de casa, tinc amics, tinc quatre pantalons, moltes camises i camisetes, jerseis, dos jaquetes i un anorac. Sóc feliç.
Fins a la nit de reis,
Iluixa."
Aquesta és, més o menys, la carta que va redactar amb lletres de pal el petit Iluixa. Només fa un parell d?anys que viu a Catalunya i per primera vegada, com que ja ha aprés a escriure, ha fet la carta als reis. I allò que ha sorprès més a tothom és que no demana res… No sap demanar? No necessita res? Que no ho sap que als reis se?ls hi pot demanar tot? Com la petita Júlia que ha demanat la lluna…
La veritat és que el petit Iluixa té moltíssim des de que ha arribat a Catalunya, té una família, una casa, jocs per ell, una escola, amics… i tot això ja li sembla a ell suficient. I no vol res, li ha tocat més del que s?havia mai imaginat!
De cop, en escoltar aquesta història, he pensat que sense ser-ne conscients eduquem als nostres nanos a voler més i més coses, a demanar, a tenir… i a no estar mai satisfets.
– No vols res més?
– No veus que la qüestió és demanar alguna cosa que no tinguis…
La nostra societat està basada en això: voler ?millorar?, tenir més coses. Lluitant per voler més coses evolucionem per tenir millors condicions de vida, per partir menys i per tenir més objectes que ens facilitin les coses o en provoquin satisfacció.
El voler més ens fa evolucionar però també ens fa sentir-nos permanentment insatisfets. On és la correcta mesura, per no angoixar-nos?
L?actitud de l?Iluixa m?ha sorprès i m?ha fet reflexionar. Has de demanar alguna cosa li han dit, i no vol res, però posats a demanar ha demanat el que ha vist pintat a la mateixa carta: un nino, una pilota, i un elefant vestit de mariner!
I a part de fer-me reflexionar, l?Iluixa, la seva família i els seus amics m?han obsequiat aquest Nadal amb aquesta cançó que han cantat i gravat ells. Us l?adjunto i així la comparteixo amb tots aquells que em seguiu!!
Bon any 2007!!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Laia, això t’ha quedat genial… l’Iluixa però no ho acaba d’entendre, i fa una cara extranya en veure que a internet es parla d’ell… hehe
Per cert, la cançó de Nadal que vem fer es pot descarregar aquí: http://www.empollada.com/nadal