I sense campanya barroera. Un cop vist aquest vídeo tinc una doble sensació de tristesa: per tal com ha anat el govern tripartit i per la mala bava dels convergents. Aquest vídeo només ajuda a dues coses: que augmenti l’abstenció i que augmenti tan la crispació que pel dia 2 s’hagin trencat els ponts de diàleg
Ja fa dies que volia penjar aquest petit comentari sobre Noruega seguint amb la tònica iniciada per la campanya ?Jo també vull un estat propi? que darrerament s?ha activat i ha desembocat en una web de blocs sobiranistes (mireu aquesta entrada de Marcús). Una de les activitats que m?agrada més de fer a l?estiu
Aquest estiu he tingut la sort de gaudir d?uns dies de vacances a Eslovàquia, un nou país de l?Europa de l?est que sense gaire enrenou va independitzar-se l?any 1993 de la República Txeca, (o Txèquia ho va fer d?ells…) Ja fa dies que volia escriure aquest post i aprofitar la campanya, ?Jo també vull
Avui m’he incorporat de nou a la feina després d’un bon mes de vacances i el primer que he fet és llegir què es movia pels blocs d’aquest país. He trobat molt bona idea aquesta proposta del blocaire Xavier Mir i m’hi adhereixo totalment. Crec que nosaltres, els catalans, necessitem un Estat propi el més
Tal com diu la meva font, finalment tot es va poder solucionar, però imagineu-vos si tots els treballadors d’Iberia de la península fan el mateix i no hagués pogut anar a Madrid… La peripècia de la pobre resident hagués estat major! Els transports són claus per a moltes qüestions i calen serveis mínims organitzats a
L’A. és una nena que ja fa un llarg temps que espera trobar aquell que serà compatible amb ella, aquell que podrà donar-li allò que necessita i que tindrà la generositat de donar-li. Fa pocs mesos l’ha trobat. Viu a Paris i tot l’equip d’oncologia de l’hospital l’ha preparada per rebre allò que la salvarà: cèl·lules
Hi ha situacions que m’entristeixen del tot… i penso que sovint no som prou conscients de com les nostres accions afecten la nostra terra. Podeu llegir aquest article publicat avui a l’Avui. "69.000 ciutadans no poden beure aigua de l’aixeta per la contaminació de nitrats" A Catalunya s’engreixen quasi tots els porcs que es consumeixen a molts països
Finalment, després de 4 hores de tren i un quart d’hora buscant un taxi, pujàvem ja pel Carrer gran. Quines ganes d’arribar a casa! Però no vam poder arribar. El Carrer gran era tallat i ens vàrem desviar. Més amunt a la Travessera de dalt ens vam quedar encallats. Uns violents cremaven contenidors i destrossaven caixers.
Aquest cop m’ha tocat per primera vegada viure en directe el recompte de vots i voldria fer púbic un parell d’incidències remarcables. Per decisió d’últim moment de la Junta Electoral ha arribat, de forma extraoficial, la instrucció que les paperetes en blanc on estava escrit a mà Sí o No fossin vàlides i computessin segons l’opció escollida.
Miro i remiro l’ou com balla. Ara roda cap aquí, ara roda cap allà. La vida on ens durà? Caurà? I cau… Però torna a aixecar-se! L’impuls del raig l’alça i el fa de nou girar. La gent se’l mira i calla. Haurà existit mai un ou tan admirat?
Arraulida al llit sento els ocells que canten. Tinc tot el temps del món per romandre així. Et sento a prop encara que no hi siguis, sé que em cuides encara que no hi ets. El teu record fa que aquesta simple habitació d’hostal sigui com a casa, tot ho fas seré. Vaig marxar uns dies providencialment després
Ja porto dies comentant la remodelació del DURSI, i com tots aquest canvis de govern afecten el dia dia de la feina que s’efectua a la Generalitat. Sovint, per ignorància o per enveja, hi ha qui parla sistemàticament malament dels funcionaris. Però m’ha agradat l’article que avui ha escrit el blocaire jotajota sobre ser funcionari i
Continua l’incertesa en aquest Departament desmantellat pel president Maragall. Aquest dies s’ha conegut el nom de la nova Secretària de Telecomunicacions i de la Societat de la Informació i el nou Secretari d’Universitats i Recerca, però l’aturada dels projectes continua. La situació que ha hagut de viure aquest Departament des del primer canvi de govern és
Avui al Peròdico ha sortit publicat aquest article del catedràtic d’ecologia Narcís Prat que m’ha semblat interessant de reproduir aquí. L’obsessió de gran part de la nostra pagesia pel regadiu ens fa més mal que bé. Hem d’estimar i acceptar el què som, una terra majoritàriament de secà. I si això ho sabem aprofitar també ens pot portar
Avui s’ha fet públic el nomenament de Joaquim Prats com a nou Secretari d’Universitats i Recerca (encara que no és oficial ja que no ha estat publicat al DOGC). La notícia és tranquilitzadora després de l’incertesa oberta amb la desaparició del DURSI. Una secretaria sectorial dins del nou macro Departament d’Educació i Universitats es feia totalment necessària