Qui és Rut Carandell?

Fa molts anys que conec la Rut, tants que jo no tenia conciència i no ho recordo, però suposo que ella sí. Deuria ser a les poques setmanes de nèixer jo. O sigui que ja fa molt!

Algun cop he sentit dir a la Rut que de petita no era maca. No us ho creieu!! Era maca igual o més que totes les criatures!

Però és veritat, que al fer-se gran, mentre uns envelleixen prematurament i s’amarguen, la Rut traspua cada cop més una bellesa especial, la de la felicitat!
El seu caràcter entusiasta amb tot el que fa, el seguir sempre el seu criteri i el seu pensament en les seves accions, li permet gaudir d’una tranquil·litat d’esperit i una felicitat que molts envejen.

Ja des de ben jove, crec que amb 17 o 18 anys va començà a militar a la JERC i després a ERC. Va estudiar dret amb il·lusió i va iniciar amb energia la professió d’advocat que és dura, sobretot si comences sense cap “padrí” i ets dona i mare a la vegada.

Recordo la felicitat del seu casament i el naixement dels seus fills.

El seu amor per Catalunya li va fer veure clar, des de sempre, que el camí de la supervivència del nostre poble era la independència.

I per això, ha militat sempre a Esquerra Republicana de Catalunya.
També, recordo quan es va presentar com a candidata d’ERC al Senat i amb la seva naturalitat, va treure més vots que la candidata al Congrés, la Sra. Rahola.

Després van començar la divisió d’ERC que va acabar amb la creació del Partit Independentista i el seu fracaç.

Amb tot allò, i en altres ocasions, ella mai s’havia posicionat en cap línia concreta, era del partit i prou.

Però després de passar pel govern en el primer tripartit, com a Secretària de Funció Pública i treballant al costat de Joan Carretero, les coses van canviar.

L’expulsió del conseller Carretero per dir les veritats que ningú volia dir, el nomenament de Vendrell en el càrrec, la posició canviant de la directiva en el referèndum de l’estatuet i l’expulsió definitiva d’ERC del govern la van fer posicionar per primera vegada.

Així, va veure clar que amb els socialistes no s’anava enlloc si no es pactava un camí concret i especificat. Després de la presa de pèl de tot plegat, no es podia fer president al Sr. Montilla sense res a canvi. I es va sentir traïda, com molts, amb el segon tripartit, sortit en un sol dia i pactat d’amagat de militants i votants.

Per això, com molts d’altres, es va desmarcar d’aquest criteri i van crear Reagrupament.cat, per amor a ERC i a Catalunya.

En primer lloc, no volen que ERC sigui governat per apoltronats ni per mesells, i per això van ser els primers a queixar-se de la voluntat d’alguns de “modernitzar el partit”, o sigui fer-lo com els altres, amb una militància sense veu ni vot.

I en segon lloc, volen que el primer objectiu de Esquerra Republicana de Catalunya sigui la independència del nostre país. Perquè abans de fer polítiques de dretes i d’esquerres, s’han de poder fer polítiques, o sigui s’ha de tenir el poder de governar. I el govern de Catalunya està lligat de mans i peus.

La gent de Reagrupament, és gent com la Rut, gent que estima Catalunya, que no estan disposats a vendre’s per res, que s’il·lusionen pel que fan, que no accepten els dobles jocs ni els discursos buits, que pensen per ells mateixos.

I per tot això, serà ben trist que persones com aquestes quedin arraconades de la nova directiva d’ERC.

Militants, si no voleu ser simples xais, informeu-vos a la web de Reagrupament, penseu amb aquells que han estat coherents amb el seu discurs des del primer dia i voteu en conseqüència.

(Si voleu conèixer més la Rut i saber què opina, trobareu aquests dies una interessant entrevista a Reagrupament.cat)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *