Ahir vaig assistir, com 700.000 catalans més, a la manifestació que havia convocat la Plataforma pel Dret a decidir.
Hi vaig trobar molts amics i coneguts de mons i idees molt diferents: amics de tota la vida, amics de la feina, coneguts, mallorquins i gent d’arreu dels Països Catalans, amics de la família, cosins, gent gran, joves, famílies, infants, bebès, assalariats, caps d’empresa… Però tots amb una gran estima pel nostre país.
Ahir es va veure com el sobiranisme puja com l’escuma, encara que els grans mitjans ho vulguin amagar. No va ser una manifestació simplement per protestar contra el caos de Rodalies i la poca inversió en infraestructures, sinó que va ser una manifestació pel dret a decidir.
Vaig percebre una manifestació tranquil·la, familiar, de poques presses i pocs crits, la gent anava baixant la Via Laietana sense fer gaire soroll. Els eslògans més repetits van ser contra la Ministra, però el més sentit fou: in-inde-independència.
La societat catalana cada vegada veu el sobiranisme com única via de sol·lució pels problemes del dia a dia i reclama tenir el dret a decidir com a país. Espanya defrauda cada cop més i la gent se’n sent desafecte i la por a la Espanya feixista va desapareixent.
La societat ho veu, però ens falten polítics que liderin de forma clara això, que agrupin sobiranistes dels diferents partits, que curin i tanquin ferides. La societat ja ho ha fet, ara s’ha de reflectir en la política!
Ara mateix la xarxa bull i es publiquen un munt d’articles. De tot el que s’ha anat publicant recomano llegir l’article de Vicent Partal.
La imatge que he penjat l’he extreta del bloc de Lídia Pelejà que vaig conèixer arrel de l’acte de la XBS. Amb la manifestació d’ahir es veu clarament els unionistes i els independentistes.
També recomano el vídeo de Vilaweb, aquest és el reportatge que m’hagues agradat que fes TV3. En tota la crònica no van comentar que el principal crit que es va sentir va ser el d’independència, al dret a decidir a l’autodeterminació…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer!
La mani de dissabte passat demostra dues coses : 1) Que la societat civil avança molt més ràpidament que no pas els polítics 2) Que, si tenim la sort d’arribar a vells amb salut, o bé contemplarem l’extinció dels catalans com a poble o bé celebrarem la independència. Estic d’acord amb tu quan dius que aquests polítics no estan a l’alçada dels reptes que clama el nostre país.
Salut!
La pega és que, perquè tot plegat no quedi en no-res, tot això s’ha de canalitzar políticament, justament allà on les misèries partidistes afloren com bolets.
I hi ha cap vot a partits que vagi en la línia de la manifestació, tal i com estan les coses? I si votem un dels que hi era, no estarem, al capdavall, legitimant allò que ha fet o fa?
Els partits són part del problema, però són els que legitimen els canvis. La resta és pressió, és demostració de força i és dignitat, però no és resolució pràctica del conflicte.
Com sempre, hi compten els vots. I jo, desconcertat, per ara penso que votaré en blanc. Però què farà la resta de la gent que es va manifestar a les properes eleccions?