Ahir em va agradar veure moltíssimes senyeres i estalades penjades als balcons de Sant Joan de les Abadesses. Com que aquest cap de setmana s’hi celebrava la Festa Major ja tothom havia penjat al seu balcó la nostra estimada bandera.
Vaig tornar al meu barri de Barcelona, al Poblenou, on també s’hi celebra aquests dies la seva Festa Major i no en vaig veure cap. Avui n’he comptades 5 o 6. Feia una mica de pena… I jo he penjat la meva de seguida!
I ara seguint aquesta iniciativa, a la que us podeu adherir, també la penjo a meva web.
Animeu-vos a penjar-les! A Barcelona les podem tenir penjades fins passada la Mercè!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Penso que l’anècdota que descrius sobre el Poblenou pot reflectir diverses coses diferents:
1) a la Catalunya sud, és a dir, a la nostra comunitat autònoma espanyola de règim comú, el catalanisme no ha sabut, o no ha pogut, arribar a bona part de la població resident al territori.
2) hi havia molta gent de pont que va marxar de la ciutat.
3) La població resident al Poblenou sovint viu d’esquenes a la seva festa major.
Pel que fa al punt 1, val a dir que encara a l’hora actual el gran repte que precisament té el catalanisme és el d’arribar a totes les capes de la població. Quant al sobiranisme, el repte que té plantejat encara és més gran, perquè ni tan sols ha estat capaç fins ara de convèncer tots els catalanistes.