30 de juny de 2007
2 comentaris

Rellancem ERC

Acabo d’arribar de l’acte fundacional del Reagrupament. M’hi he trobat una mica per casualitat, i hi he assistit sense ser militant d’ERC, només com a simpatitzant que he estat del moviment des del primer dia.

A la meva vida no he assistit a gaires actes polítics, els cops que hi he anat em sentia com una ovella, aplaudint coses que no em deien ni fu ni fa i com si estigués fora de context.

Però lluny de les perspectives que m’havia fet, aquest cop m’han agradat moltes de les coses que s’han dit. L’acte ha estat digne, senzill, molt pensat i ben fet.

M’ha agradat coincidir amb persones que no penava trobar. Ha estat curiós com molts militants s’hi han adherit sense saber qui més ho feia, que avui s’han vist les cares i han quedat sorpresos de trobar gent que pensava el mateix que ells. I aquests són els militants que necessita qualsevol partit, els que pensen per si mateixos i obren pel que pensen, sense por de perdre càrrecs ni ser arraconats.

En cap dels discursos que s’han sentit no es feia cap desgreuge vers cap persona ni cap partit en concret. Han fet una autocrítica cap al seu propi partit que els militants d’ERC adherits al Reagrupament estimen. I això es notava, estimen Esquerra Republicana i la volen reconduir cap als objectius que tenien abans del desastre de l’Estatut: tenir com a objectiu primordial, i principal la independència.

Jo espero que aquesta voluntat s’estengui poc a poc en les bases, que els militans d’ERC exigents vegin que aquest és el camí a seguir, sigui qui sigui la persona que els lidera. I que han de buscar sempre la transparència i ser coherents amb el seu ideari per no decebre’s a si mateixos ni als votants.

Felicitats Reagrupament!

  1. Ahir em van parlar d’aquest acte. Però sempre havia cregut que això del Reagrupament era un tema reservat a militants d’ERC. No hi he anat per aquest petit detall…M’interessa que hagi algú que intenti reflotar la idea d’ERC, però sobre tot que no jugui a carregar-se l’entesa entre nacionalistes. Espero que en Carretero estigui tocat d’aquesta inteligència. Si dius que no s’ha de dedicat a parlar malament de ningú, això ja és un bon símptoma. Com a espectador de la política, això ho agreixo infinitament.

    (Escri el mateix comentari que he deixat al blog Vida de Mestra. Són molt semblants les entrades).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!