4 de maig de 2007
4 comentaris

El Coronel Macià

Ara mateix, surto emocionada de veure la pel·lícula "Coronel Macià". La recomano vivament a tot aquell que no l’hagi vista. Caldria que tots els ciutadans l’anéssim a veure perquè coneguessim millor la història del nostre país.

Animo a pares, mestres i educadors que portin la canalla al cinema, o la projectin a l’escola.

Sense gaire pressupost, amb la participació de molts actors catalans compromesos i amb molta dignitat es repassa la vida d’aquesta figura clau de l’independentisme català.

Cal conèixer Macià per entendre com funciona aquest país. Penso que actualment hi ha moltíssims Macià, vull dir, gent culta, preparada, que en un primer moment espera créixer i sentir-se reconegut amb Espanya, que n’espera la defensa dels seus drets i de la seva terra i que finalment veu que només hi troba ignorància, perjudicis i rebuig.

L’actitud d’Espanya, que no ens estima, transforma a molts catalans en independentistes. No és Maragall, en aquest aspecte un Macià? Esperava massa dels de Madrid, i ara ha vist que l’han traït, com han fet sempre i com sempre faràn.

Però no espero res d’Espanya, ni tan sols que em rebutgi per ser el que sóc, no necessito que el Tribunal Constitucional tombi l’Estatut (què és un nyap) per veure que necessitem la independència.

Des de fa 300 anys, des del dia 25 d’abril de 1707, en el que els borbons van entrar per Almansa, que necessitem la independència.

Cal més temps per ser-ne conscients?

Si voleu podeu sumar-vos a l’iniciativa: estatpropi.cat

  1. Jo la vaig anar a veure el dia de l’estrena i estava ben buit. Deuríem ser uns 8 a tota la sala, que tampoc no era gaire gran.

    La pel·licula és de baix pressupost, efectivament, el so una mica cutre, però la història que s’explica s’ha de conèixer i els actors són molt bons.

    La recomano, però més com a documental que com a pel·lícula.

  2. Vai ‘nar a veure-la a l’Aribau un diumenge tarde, i la sala ere plena! De seguit te talees que e una pel.lícula de baix pressupost, que acabe assemblant-se als telefilms/telemovies; però açò no impedís cap que lo resultat final sigue força digne. Tanmateix, admeto que hi havie alguns detalls fàcilment millorables a la caracterització des personatges, com ara l’eterna joventut de la dona d’en Macià.

       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!