Desconcertada per la proposta d’en Vendrell
Perquè fa aquestes declaracions, Sr. Vendrell? De debò que m’agradaria un referèndum d’autodeterminació… Indubtablement en tot moment és legítim i possible, segons el dret internacional.
Però perquè ho diu ara i no abans de formar govern amb en Montilla??
Serviran les seves declaracions per aconseguir una resolució favorable del Tribunal Constitucional?
Ja ho ha parlat amb els seus companys de partit? Hi estan tots d’acord amb fer aquesta oferta? Realment volen pactar amb CiU? Creuen que ho acceptaran?
A mi tot plegat em sembla un estirabot per tirar pilotes fores al problema intern que té… Sort que el Sr. Carretero es va quedar a ERC (els fa reaccionar…)
Si us plau, no jugui amb els nostres sentiments. Si tots estan d’acord en fer un referèndum, convoquin-lo amb consens i sense fer soroll, però no maregin més els ciutadans!
Tinc la sensació que aquestes declaracions seran molt soroll per no res. Penso que no es pot parlar a la babalà d’una qüestió tan important com el referèndum d’autodeterminació… Ni es pot fer servir com a arma política.
Espero que vagi errada i de tot plegat en surti alguna cosa bona…
PD. Em sembla que el soroll per no res s’ha confirmat… Vigilin que encara els hi sortirà el tret per la culata… ( i això no serà bo per aquest país)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per fer polítiques socials Esquerra ha de pactar òbviament amb les esquerres, i per avançar nacionalment amb els sobiranistes. Si CiU està disposada a fer un pas sobiranista endavant, perfecte, Esquerra i CiU poden treballar plegats per fer un referèndum d’autodeterminació. Si és només per fer Mas president, ho sento, es millor que Esquerres faci polítiques d’esquerra.
Les declaracions de Vendrell han servit per deixar cada partit al seu lloc. Els que no volen un referèndum (PP, Ciutadans, PSC i CiU) i el que el vol (Esquerra). I això es útil per que hi ha partits que juguen amb l’ambigüitat. Si CiU està preparada pot tenir-ho tot, el Govern i fer un salt nacional qualitatiu i sense precedents. Només ha de deixar-se d’ambigüitats i dir si es independentista o no.
Quan Carod va anunciar la creació del nou Partit va dir que havia parlat amb els líders de CiU i del PSC i que cap dels dos (que havien demanat el vot favorable a l’Estatut retallat) volien superar l’Estatut. Ho va dir públicament i el fet de que la primera opció de Mas fos fer govern amb el PSC ho confirma.
No se si les paraules de Vendrell serviran per aconseguir una resolució favorable del Tribunal Constitucional, però evidenciaran que a uns quants catalans i catalanes ja ens va molestar i molt la primera retallada i que considerem una segona com l’exhauriment de la via autonomista.
Alguna vegada els independentistes haurem de decidir que volem i que demanem als partits independentistes. Se que m’entendràs. El que no podem fer es dir que perdem perfil independentista si son discrets i que juguem amb els sentiments si no ho som. No hem deixa de sorprendre la capacitat dels independentistes del nostre país de veure malament tot els que fa el partit independentista, sovint amb arguments molt contradictoris. Crec que és un dels motius, el complex d’inferioritat i autoodi que pateix una part significativa del moviment secessionista català, la que ens duu a ser un País ocupat.
Si des de l’independentisme es critica fins i tot una oferta de fer un referèndum d’autodeterminació. La primera que fa en tota l’historia un Partit català, a un altre partit,del Parlament de Catalunya. La pregunta que ens hem de fer es molt més de fons del que sembla. La pregunta es, que entenem per ser independentista?
Estic convençut que tot i que les bases de Convergencia (de les d’unió tinc mes dubtes), siguin sobiranistes i fins i tot independentistes la seva cúpula, no li fa gaire gràcia lo del referendum d’autodeterminació, els dirigents de CiU s’acomodarien a una autonomia que deixi fer, i no els interessa enfrontar-se ni amb els agents economics i mediatics que els donen suport, que son obertament anti-secesionistes, ni amb el PSOE o PP donat que volen entrar al govern espanyol.
Aixó del referendum de autodeterminació no toca.
Si fos convergent tindria clar que fer, canviar els liders del meu partit. Malauradament no en soc de convergent i deixo a les seves mans la meva reflexió.
I així ho ha dit el Sr. Vendrell… Darrera de les declaracions d’en Vendrell hi havia una estratègia?? Quina?? Em sembla que s’ha endut per un cop de cor. Però si ERC volgués ho podria aprofitar… Facin la proposta de forma seriosa al Parlament. A veure què passa!!!
Avui els partits catalans han de dir si volen per a Catalunya el que tenen tots els pobles lliures: el dret a decidir.
Ara veurem qui fa el pas endavant i qui busca excuses de mal pagador
És d’ingenus creure que els partits polítics catalans faran per a l’autodeterminació del nostre país més que un microones, una pilota de tennis o una llauna de tonyina. Només val declarar unilateralment la independència dels PPCC, malgrat la balcanització de la península. Els espanyols, que entenguin d’una vegada, que l’autonomia que volem és la de Portugal. Que els mitjans de comunicació i la gent d’arreu del món conegui la causa per la qual els nostres avantpassats o els que no ho són porten segles lluitant. Fem que aquest país (no només A.Gaudí) sigui conegut fins a les antípodes i començarem a guanyar la nostra llibertat.
Visca la terra, lliure
Benvolguda Laia,
Segur que coincidim que les formes no són les adients en el tema que ens ocupa. Però no està bé que si el TC està actuant políticament més que no pas jurídicament – llegeixi’s aquí la recusació política del magistrat Tremps i la no recusació promoguda per la Generalitat. Si sabem que Mas ja va fer les renúncies que teòricament havien de fer els espanyols, alhora que ni CiU ni PSC volen moure les coses més enllà del que s’han mogut… No està bé, que aquí diguem les coses pel seu nom?
Ja hem baixat el cap massa vegades. I l’acció d’en Vendrell, entesa també en el context de bullying oficial contra Esquerra i el que representa, dels creadors d’opinió, pretèn afluixar el pressing polític del moment.
Esquerra incomoda, molesta. Si calla per què calla, si parla per què parla. Jo no sóc militant d’Esquerra. Però els raser amb els quals es tracta els partits no és el mateix per tothom. A en Piquè i a en Mas li riurem les gracietes que facin falta, al President Montilla, tindrà ressorts mediàtics que sempre li aniran a favor.
Perquè a Esquerra se li demana la independència amb un 16% de vot? Pot ser ens hauríem d’arromangar-nos i sumar en comptes de estar dividits en capelletes. El país és petit. Massa. I no ens podem permetre aquest luxe. Els espanyols s’en fan un fart de riure.
PS: els partits polítics ja han demostrat què poden fer i fins on poden arribar. Ara és la societat civil, tota ella, amb una sola veu, la que ha d’estirar les partits. Sumem. No restem.
Molt cordialment!
A mí no em sembla malament, per què no posar l’accent en la retirada de la proposició no de llei de CiU al Parlament sobre l’autodeterminació?