Calaix de Sastre

Aquest estiu he tingut la sort de gaudir d?uns dies de vacances a Eslovàquia, un nou país de l?Europa de l?est que sense gaire enrenou va independitzar-se l?any 1993 de la República Txeca, (o Txèquia ho va fer d?ells…)

Ja fa dies que volia escriure aquest post i aprofitar la campanya, ?Jo també vull un estat propi?, per posar aquest títol al post, però, com sempre, els dies passen ràpid i no tenim temps de tot!

CONTINUA

Eslovàquia és un país principalment rural, amb poc pes industrial i estratègic, i marcat tota la seva història pels seus veïns més influents: Bratislava no deixa de ser un poble grandet al costat de la seva veïna ciutat imperial, Viena; Txèquia ha estat des de  sempre molt més industrialitzada, i els grans moviments socials i culturals sorgien a la intel·lectual Praga; Hongria va dominar els seus territoris anys i anys amb l?imperi austrohongarès. Fins a l?entrada del comunisme, tots els nobles eren hongaresos, l?eslovac era la llengua del poble, del pagès. I així continuava sent…

Com un poble, petit, rural ha aconseguit ser amo del seu destí? Doncs justament per això, perquè era una càrrega per a Txèquia, perquè no tenia importància estratègica, perquè no té massa riquesa.

Parlant amb la guia d?allà, m?explicava que quan es produí la independència, la majoria de la població no hi estava d?acord, entenien que els Txecs no els volien perquè eren una càrrega. Sentien que els abandonaven. I no hi hagué cap referèndum, la població no opinà i no es preguntà res a ningú. Però ara cap eslovac voldria tornar a estar unit amb Txèquia, la independència els ha fet més forts, ha fet créixer Bratislava, ocupada tota ella per ambaixades i consolats, no han de donar comptes a ningú, poden buscar les seves pròpies vies, i tenen a les seves mans el seu futur. La riquesa prové de la capital, de les ajudes de la Unió Europea, però també del turisme principalment txec i polonès que gaudeix de la muntanya.

Justament els Tatres i els parcs nacionals són les zones més visitades d?Eslovàquia. No són muntanyes altes, el pic més alt el Gerlachovský ?tít fa escassament 2.655 metres, però són escarpades, perfectes per fer escalada, amb una vegetació única i els camins estan preparats, cuidats i ben indicats. Els refugis ben equipats donen uns serveis excel·lents a uns preus immillorables i això dóna riquesa a les zones de muntanya. Ells ara comencen, tenen tot el camí per recórrer i saben molt bé el què no volen fer: destrossar la seva terra.

És en això que és un exemple Eslovàquia, nosaltres tenim uns Pirineus abandonats, amb els camins mals senyalitzats, explotats només per l?esquí de pista, que malmet el territori, destrossa valls on es construeix a uns preus inabastables i deixa altres zones a la més pura misèria. Quin jove es quedarà a les comarques de muntanya? Quin futur tenen els pobles? Volem pobles fantasmes de xalets de fotocòpia que es massifiquen el cap de setmana?

Molts creuen que no hi ha cap altra camí que aquest, però jo penso que el boom del turisme rural és ja un èxit i que hi ha molt mercat per explotar. Cal tenir en compte que, per exemple, Alemanya té més de dos milions de persones federades a clubs de muntanya, gent que gaudeix d?uns valors diferents a les grans masses, que busca una naturalesa més intacta, un món més rural, una fauna variada, i això ho pot oferir, sense cap dubte, els nostres Pirineus.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!