Arraulida al llit sento els ocells que canten. Tinc tot el temps del món per romandre així. Et sento a prop encara que no hi siguis, sé que em cuides encara que no hi ets. El teu record fa que aquesta simple habitació d’hostal sigui com a casa, tot ho fas seré.
Vaig marxar uns dies providencialment després de tot aquest merder. Quina il·lusió marxar lluny, a fora i viure paisatges d’aquest paradís proper!
(Continua…)
Ahir, abans de caure malalta, vàrem pedalejar tot el dia. De can Parra fins al Cap de Barberia i a la tarda ens vàrem atansar a Cala Saona per fer un bany.
"L’aire fresc passa entre els meus cabells, la llum m’encega, m’ajec a la platja i no penso en res. No he de mirar l’hora, no he d’anar enlloc, no tinc cap obligació. Sento la remor del mar que en aquest costat de l’illa està calma, alguns xiscles de gavines, les mitges paraules d’un grup que està més enllà… La tranquil·litat i la serenor ho omplen tot.
No fa calor, el sol és fort, l’aire fresc i la pell no s’escalfa massa. Sento l’arena calenta i fina als peus, no hi ha millor massatge.
El mar és blau turquesa, l’arena d’un blanc trencat i la pols de coral fa una franja de rosat allà on comença l’aigua. Veig unes piles de posidònia més enllà.
M’adormo i somio."
L’últim dia hem tingut la sort d’haver vist com la Victòria filava la llana amb el fus i li hem comprat uns peücs. Ha estat un altre moment per recordar. Recolzades a la tanca ens hem fet fotos, de lluny ens arribava una cançó cantada pels Uc des del bar de la carretera.
"De jo et vas despediguent…"
I altra volta he pensat amb aquell amb qui la vaig escoltar per primera vegada…
Quina mandra tornar!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Formosa entre es corals,
fores sa sal de ses llàgrimes seques.
Vas partir com es mariner d’amagat viatge,
i al sortir el sol, retruny sa llum en tresors llunyans.
N’he reconegut l’amic en el silenci.
Recorrem ja senders diversos,
nosaltres poguérem escollir.
Només ens lliga un record tendre,
però la vida no acaba aquí!
Antes que nada, disculpen que no sepa hablar o escribir la lengua de mi familia paterna. Tampoco la leo con soltura, mi familia instalada en Madrid no tuvo a bien enseñármela. Cosas de la vida.
En casa sonaba, siendo yo niño, ese disco de UC, y aún hoy lo escucho, pasado del vinilo al MP3. Me gusta cantar alguna de sus canciones a la guitarra para los amigos de aquí de Irán. Pero con mi mal conocimiento de catalán (…), no entiendo toda la letra, y donde estoy no tengo más recurso para buscarla que Internet. pero esta "De jo et vas despediguent" no aparece por ningún sitio. ¿Alguien puede ayudarme?
It is great that we are able to get the loans and it opens new opportunities.