Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Aquest vespre he tingut l’honor d’assistir a l’acte d’atorgament del 43é Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Albert Manent i Segimon. Ha estat un acte emotiu fet amb molta sensibilitat. M’ha encantat la posada en escena de l’itinerari per la figura i l’obra de Manent. Aquest “Cus la memòria”, glossada per tres notables glossadors, ha estat un breu i bonic resum visual de la trajectòria impressionant del guardonat.

Pilar Garcia Sedas ha rememorat l’enorme obra literària del guardonat, les seves cerques, els seus llibres, els seus estudis, els homenatges i els milers d’articles literaris i periodísitcs. Una immensa obra histriogràfica i literària lligada sempre al compromís civil i l’activisme polític amb Catalunya.

Molt emocionants han estat els mots de Xavier Polo sobre la militància del guardonat en la clandistinitat. Tan emotives eren que el glossador no ha pogut acabar la seva intervenció. Ha estat una pena que cap dels actors que hi havia a l’escenari del Palau de la Música no reaccionés i acabés de llegir les notes que duia el senyor Polo. Els presents ens hem quedat amb les ganes d’acabar-lo d’escoltar i d’aplaudir. Esperem que gràcies a Internet poguem gaudir del text complet o d’escoltar la veu del senyor Polo acabant la glossa que volia efectuar.
 

Finalment, ha estat la glossa del president Pujol que ha tancat aquest itinerari i que s’ha concretat en la construcció nacional i el treball per Catalunya del senyor Manent, concretant-se en la seva tasca política al capdavant de la direcció general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 

Però el moment més emocionant i emotiu ha estat quan ha sortit a l’escenari el premiat acompanyat pel seu fill. M’ha colpit veure la feblesa i la grandesa d’un home fort, treballador, extremadament actiu.

Esperem que aquest premi, aquest homenatge merescut a una llarga tasca, l’ajudi a obtenir energies renovades i es millori ben aviat.
Les seves agraïdes paraules han estat magníficament llegides per aquell que ha rebut de primera mà els seus coneixements i ha heretat el seu aplom. 

Justament, Manent ha fet un discurs optimista, positiu amb la Catalunya actual que considera plena de potencialitats: “Catalunya no ha tingut mai tans novelistes, poetes, prosistes, periodistes, actors de teatre, estudiosos de la llengua, la literatura i l’història”.

Per acabar l’intenvenció, Manent ens ha recitat uns veros de Carner: “Salut a la pàtria encara no nascuda, com l’han somiat els seus fills”.

Esperem que així sigui, que construïm entre tots la nació catalana que somiem i anhelem.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *