Tenim dret a decidir
Finalment, i eludint un comprimís que tenia des de feia dies, vaig anar a la manifestació del dissabte. Quina sorpresa que vaig rebre!! No m’imaginava que hi hagués tanta gent! Crec que ningú ho tenia previst… potser només els organitzadors més optimistes i entusiastes, que havien previst tot d’altaveus durant el recorregut i dos pantalles gegants a la plaça Catalunya. Així, doncs, fora de totes les previsions, el dissabte fórem una bona pila de catalans els que vàrem sortir d’Espanya per arribar a Catalunya!! (fins i tot el recorregut tenia el seu significat…).
(continua…)
No vull donar dades… ja se n’han donat moltes, però el que sí que puc dir és que era una bona riuada de gent… Si n’hi havia més o menys que en altres ocasions no ho puc assegurar però, cal pensar que la Gran Via és més ample que el Passeig de Gràcia i que el recorregut de Diagonal a plaça Catalunya és més curt que de plaça Espanya a plaça Catalunya.
Una bona web on podem trobar un bon estudi sobre el nombre dels assistents a una manifestació és la de http://www.contrastant.net/.
En aquesta es rebaixen força el número de manifestants publicat, però tant per aquesta de dissabte com per a moltes altres històriques. Així, doncs crec que s’hauria de reflexionar sobre com els mitjans de comunicació utilitzen i han utilitzat les dades per donar informació partidista.
L’emoció va ser gran, l’ambient va ser festiu i cívic, i d’això ens en hem de felicitar tots. I especialment a aquells que la varen organitzar. La plataforma pel dret a decidir té la voluntat de no dissoldre’s i continuarà la seva tasca per fer palès l’opinió del poble català. Per tots aquells que vulguin donar-hi suport a les accions de la plataforma i es vulguin adherir al seu manifesta he posat la seva web en un dels meus enllaços. (És una bona manera de donar suport sobretot si no hi vàreu poder anar el dissabte.)
El dissabte no era una manifestació de cap partit polític, sinó de tota una societat composta de gent amb diferent ideologia política, però amb estimació i amor a la seva cultura i al seu país: Catalunya. Aquest era, segons la meva sensació, el lema: com a societat catalana, diferenciada, amb cultura pròpia i estimació a aquesta cultura i a aquesta terra, volem tenir veu i vot en les lleis que ens afecten i ens apliquen. TENIM DRET A DECIDIR.
Vaig marxar de la manifestació eufòrica, contenta i molt esperançada de que el nostre país es pugui unir per poder manifestar la nostra voluntat: poder decidir el nostre futur sense intervencions de tercers (o sigui de Madrid…).
Moltes gràcies als organitzadors i moltes felicitats a tota la societat catalana, perquè crec que amb l’acte del dissabte ha aconseguit unir-se i fer-se visible!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!