Salvem el Club Natació Catalunya!
Ja fa dos anys que la piscina del Club Natació Catalunya, entre el barri de Gràcia i el Carmel, es troba en un estat ruïnós. Tal com publicava fa un parell de dies l’Avui calen 6 milions d’euros per poder refer l’estructura de la piscina interior. Només l’Institut Català de Finances està disposat a fer un préstec de tres. On són l’Ajuntament, la Generalitat i tot el seguit d’organismes públics que formen el nostre país? Aquesta és una piscina pública, amb 50 anys de funcionament i amb un bon palmarès, perquè es deixa morir d’aquesta manera?
Per aquells que som del barri, habituals del club, és trist veure com cada dia està pitjor. Avui que plou hi cauen goteres per totes bandes, les piscines interiors buides s’omplen d’aigua de la pluja i ningú hi fa res. Fins i tot podria ser perillós per aquells tossuts que continuem anant-hi per comoditat o convicció.
Algú farà alguna cosa? O es deixarà fins que el club desaparegui del tot? Hi deu haver algú interessat amb els seus terrenys?
Desitjo que la situació no vagi més lluny…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Espero que es pugui salvar la situacio.
Malauradament us serà difícil, no se el perquè la piscina s’ha degradat, però el que si se és qui compte amb el favor de la obscura conxorxa municipal és el Martinenc. Fa pocs dies la web de l’Ajuntament ha obert el periòde per sol.licitar ajuts les associacions i entitats de la ciutat pels seus projectes. En un document PDF de la web per exemple he trobat que l’any passat l’ajuda de l’Ajutament a la piscina del Martinenc va ser de més de 12000 euros, per fer activitats i projectes.
Recordo quan fa anys li van concedir la piscina a aquest club (Martinenc) el diari el Periódico va arribar a publicar que per la piscina hi havien hagut dues pliques a concurs, la del Martinenc i la del CN.Catalunya. L’oferta econòmica del Catalunya superava amb escreix en bastants milions la del Martinenc, però en la oferta del Martinenc hi havia material d’oficina (un ordinador) per les oficines de la piscina. L’Ajuntament va adjudicar la concessió de l’explotació al Martinenc (sinó ho creieu, busqueu-ho a la hemeroteca).
Una altre tendència és la de carregar-se equip petits de futbol perquè els camps municipals siguin aprofitats per "alguns" històrics, el segon que va desapareixer va ser el Vallcarca que estava al camp de l’Aliga, que ara ha estat concedit a l’Europa, que ha format un equip anomenat Caprabo, que no és res més que una manera de treure peles del futbol base per pagar primers equips professionals que s’arrosseguen per les categories regionals i cada cop costen més diners.
Però aquest no va ser el primer cas, el primer va ser al Clot de la Mel, que li va ser concedit al Martinenc per tenir més camps de futbol base a part del Guinardó, i anar fent peles pel mateix motiu, perquè allà hi ha molta gent que en viu d’això. Qui serà el proper?
En Dengrà, president del Martinenc era l’amo del video club Vergara, era president de la societat contra la pirateria audivisiual a Catalunya, i la justicia li va enganxar una de les primeres empreses de pirateria al Maresme anomenada Dendupli.
Les seves proeses econòmiques passen per tenir quadres de cavalls al Maresme, i haver format part de la Junta de la Federació Catalana de Futbol del que van fer fora, en Jaume Roura, ostentant un càrrec duplicat a l’organigrama – hi havien dos delegats de la federació a Barcelona, perquè? Doncs un per fer la feina, i el Dengrà perquè tingués lloc a la Federació. Era intocable. El que si recordo és que en una entrevista al força Esports de Catalunya ràdio, amb en Santi Carreras, li vaig sentir reconeixer al Jaume Roura que tenia 2 cavalls de pura sang que li havia regalat un amic seu. No se us acudeix qui podia ser el benefactor? Perquè?
Desitjaria de tot cor donar-vos esperances, però us ho veig malament. Tant de bo m’equivoqui, i tot us sorti bé. Us ho desitjo de cor.
Tens tota la raó, Laia. D’uns anys ençà entrar al Catalunya és un exercici que t’aboca més a la depre que a intentar fer salut o passar una estona sense ensurts, que és del que es tracta. Crec, però, que no ens en sortirem. Tenim mala peça al teler…
Ja es veu ja que la cosa no rutlla… Però sembla que hi ha alguna esperança. Aquest diumenge estava programada una manifestació davant del Club Natació Catalunya. Segons informacions del club, aquesta s’ha acabat desconvocant perquè havien iniciat converses sobre el finançament amb l’Ajuntament. Crec que s’hauria d’haver fet igualment… Si no es pressiona no s’arribarà a res.
Sembla que finalment s’ha trovat el finançament i que aviat es començaran les obres de remodelació i ampliació de les instal·lacions del club… Visca el Cata!