6 d'octubre de 2005
Sense categoria
3 comentaris

La Renfe I

Ja fa temps que voldria fer diversos comentaris sobre aquesta companyia espanyola de transports ferroviaris. Les crítiques poden ser moltes i diverses, però avui voldria iniciar les meves queixes comentant una qüestió concreta pel que fa als trens regionals.  Jo utilitzo aquestes línies només els cap de setmana i per tant no sé si la situació que exposo passa durant els dies feiners.

Cada diumenge els trens que es dirigeixen a Barcelona des de Girona, Tarragona, Lleida, etc… van pleníssims. Perquè des d’aquesta companyia no es posen més vagons per tal que la gent es pugui distribuir?

Sovint trobo gent que ve ja des de Saragossa dreta, amb un munt de maletes i sense poder seure. I moltes voltes són gent gran. Val a dir que el trajecte és de més de dos hores!!

Realment tan poca potència tenen les màquines dels trens regionals que no poden estirar més de 4 vagons? Han fet mai un estudi sobre la afluència de viatgers els diumenges a la tarda?

La solució no necessita ni de més horaris (que serien diguem-ho de passada necessaris), ni de més treballadors, sinó simplement caldria posar més vagons.

A veure quan aquest servei públic bàsic que s’ha de potenciar i que cal que sigui el substitut del cotxe en molts desplaçaments, funciona i se li pot treure més partit!

Per una mobilitat més sostenible i un millor transport públic!

  1. Recordo un viatge infernal que vaig fer el mes de juliol de l’any passat, amb tren, de Barcelona a Sevilla.

    A fora feia una calor espatarrant, però em vaig passar bona part del viatge tremolant pel fred que emanaven els aparells d’aire acondicionat, que segurament deurien estar control·lats per un ximpanzé o un ordinador.

    L’escena era bastant surrelista: Un sol radiant entrava al vagó perquè la gent havia enretirat les cortines del fred que feia. Era la única manera de comabtre el fred, donat que NO HI HAVIA CAP FINESTRA en tot el vagó, i no podiem accedir a l’aire pur i normal.

    Jo estava realment impressionat. Pensava que hagués pagat molt més per poder gaudir d’un tren com els de vint anys enrera.

    Els darrers quilòmetres del viatge els vaig passar assegut al terra, a l’espai que hi ha entre vagons. Allà feia un clima més natural i em vaig poder recuperar. Des d’aleshores, però, per anar a Sevilla agafo el cotxe.

  2. Doncs sí,… les peripècies i anècdotes desagradables que pot oferir la Renfe són moltes. Un cop una línia ferroviària s’ha construït, el més ecològicament sostenible és treure’n partit. Cal gestionar BÉ les infrastructures ferroviàries existents i la Renfe necessita molts canvis per modernitzar-se… I segons la meva opinió, la solució no és simplement la liberalització d’aquest monopoli natural; sinó una millor gestió dels recursos econ��s, una atenció al client-ciutadà, una política de priorització del transport ferroviari i una bona injecció de diners per modernitzar línies, trens, etc… Quan arribarà tot això??

    Gràcies pels comentaris!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!