DESPERTA FERRO

EL BLOC D' EN PEP CALABUIG

18 de gener de 2013
General
3 comentaris

QUO VADIS?

Allibereu-nos d’ aquest suplici. No vull que els impostos que paga la nostra gent els gestionin Barcenas de torn desde l’ altipla, ni que les Llanos de Luna de torn ens diguin on i quina bandera em de penjar, ni que les Sorayas de torn ens diguin quines son les lleis que em d’ acatar, ni que els Werts de torn ens diguin en quin idioma han de parlar els nostres infants, o de que s’ han de sentir orgullosos. Ni tan sol vull sentir “losch discudsos con esche asento de gangoso” d’ en Rajoy,…….ni d’ haver de fotre un bot de la cadira del susto que em pego cada cop que fan un primer pla de la Sanchez-Camacho per la tele (Nena, cambia de cirurgia).

Noticia d’ avui: CiU, ERC, ICV’ s, PSC i les CUP no s’ han posat d’ acord en l’ intent de consensuar el texte sobre la declaracio de sobirania que volen fer dimecres vinent al ple del Parlament i s’ emplacen a continuar dialogant.

Ooooooooh, quina sorpresa! No ho hagues dit mai……

Collons!, Macagun cony!, parlem clar i be d’ una vegada, que no costa una punyetera merda!

El Partit dels Subordinats de Catalunya, com el seu propi nom indica, esta subordinat al Rubalcaba, que ja els hi ha dit 40 vegades que d’ aixo del deret a decidir, “Na de na”, que Constitucion i Espanya. Ells, com a bons subordinats que sempre han sigut, comencen a marejar la perdiu de que potser si, pero que per afegirse cal que treguem de la declaracio la part esencial de la declaracio, allo que fa que aquesta declaracio sigui una veritable declaracio (Ja semblo el Groucho Marx): Que Catalunya es l’ Unic Subjecte Politic i Juridic Sobira. Es a dir, el que el poble de Catalunya va votar el 25-N per majoria, que no reconeixem cap sobirania per sobre de la nostra propia, expresada de manera democratica, clara i pacifica.

Mireu, pero si aixo es com voler fer llegir a un porc. Que aquests paios son unionistes. Que el que volen es la mandanga aquesta d’ un pais plurinacional federat…..Pero si Espanya es centralista i jacobina per natura! L’ unica manera d’ encaixar a Espanya es deixant-se asimilar, humiliar, dominar i sotmetre’s (Renunciant a la nostra verdadera, autentica, unica i natural identitat). En definitiva, extinguir-nos.

Nosaltres hem d’ estar federats o confederats, el que volgueu, si, pero com a pais sobira, i no sota la jerarquia d’ Espanya, sino amb tots els europeus. Sense dependre de ningu, d’ igual a igual amb tots els altres, sense que ens ocultin, sense que ens minimitzin. Podent participar en els esdeveniments esportius, politics i culturals, com un rus, un ecuatoria o un congoleny. Som pocs, el nostre pais es petit, i som diferents als altres pobles, pero som equivalents, i em de poder fer la nostra aportacio al mon, la NOSTRA.

Aixo es el que volem.

Aixo es el que vam votar majoritariament.

I si per fer aquesta declaracio dels pebrots el PSC no hi es, doncs que no hi sigui. Que s’ hi fotin fulles! Que sumem ja 87 diputats de 135. Que no val la pena desvirtuar la declaracio per tenir 106. Que es pitjor el “remei” que “l’ enfermetat”. Que es millor tenir 87 ampolles d’ un vi autentic de primerissima qualitat, que aigualirles per fer 106 ampolles de no se sap que…..ON ANEM? QUO VADIS?

Pero si aquests paios, els politics, estan junts cada dia. Que ja es coneixen. Que aqui ja sabem tots de quin peu va coix cadascu….Que ja no cal perdre mes el temps! Que es tard i vol ploure. Que ens estant asfixiant economicament deliberadament per aturar el proces. Que en aquest pais, despres de 300 anys d’ intentar asimilarnos, mai tindrem una majoria folgada. Que sempre hi hauran colons unionistes entorpint el proces. Que sempre hi hauran catalans porucs, catalans al servei de la metropoli per un plat de llenties, i catalans amb sindrome d’ Estocolm que hi seran en contra…..aixo es inevitable.

Aixo no ens pot fer aturar…

Per aixo us demanem,  la gent del carrer, a vosaltres, els que ens representeu, els en qui em confiat, que NO cediu. Que NO defalliu. El Poble estarem a l’ altura, us farem costat. I vosaltres? 

Allibereu-nos d’ aquest suplici. No vull que els impostos que paga la nostra gent els gestionin Barcenas de torn desde l’ altipla, ni que les Llanos de Luna de torn ens diguin on i quina bandera em de penjar, ni que les Sorayas de torn ens diguin quines son les lleis que debem acatar, ni que els Werts de torn ens diguin en quin idioma han de parlar els nostres infants, o de que s’ han de sentir orgullosos. Ni tan sol vull sentir “losch discudsos con esche asento de gangoso” d’ en Rajoy,……. ni d’ haver de fotre un bot de la cadira del susto que em pego cada cop que fan un primer pla de la Sanchez-Camacho per la tele (Nena, cambia de cirurgia).

Salut.

Josep Calabuig

  1. Tinc un dubte, no sé si aquestes declaracions de sobirania (1989, 1998, 2010 i 2013) al Parlament regional (sense sobirania segons la Constitució española precuinada pel cabdill i jurada pel borbó) han servit d’alguna cosa a banda de justificar sous i càrrecs d’alguns polítics, o respon a una estratègia per a cremar etapes i fer veure la gent que per les bones no farem mai res … algú sap d’alguna antiga colònia “española” que hagi assolit la independència negociant o per les bones amb els espanyols? Jo no en conec cap cas:
    Argentina, Cuba, Puerto Rico, Filipines, Guinea Equatorial … quan no els han fet fora a “puntades de peu”, han fugit tornant amb la seua armada des del port de l’Havana fins la península sense mirar enrere, per no parlar del cas de Guinea, on el cap de la guardia civil va fugir corrents al primer ferry que va trobar … i això que deien que “Cuba siempre será España” i que allò era il·legal …
  2. No volem que ens robi en Barcenas, però el poble tampoc vol que el robi cap dels suposats nostres que durant molts anys han pogut aconseguir coses pel poble, però només han aconseguit coses per a la seva burguesia. 
      
    . Hem d’anar més enllà de  pensar en Espanya com un enemic comú, jo no vull ser Espanyola, ni tan sols Catalana, el que vull ser és Europea, crear un veritable Estat  que ens permeti ser forts davant d’USA i de les economies emergents. Un Estat que ens permeti viure amb un alt nivell de benestar.

    Des del  meu  punt de vista, estem en una guerra de classes, on la burguesia creu que ha guanyat, però encara no s’ha dit l’última paraula. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!