*Solidaridad*
*Comunidad incumplidora*
*Una Grande y Libre*
*Constitución Democrática*
“Mas copia a Goebbels: repeteix alguna cosa i ho acabaràs convertint en cert.”
Peroooooo, a veure, qui son els reis de publicar i repetir mentides un dia si i l´altre també fins acabar convertin-les en “veritat”per a aquella gent que només es nodreix de “dades” de la Caverna Mediatica més casposa i rància? Jo us ho dic: La Razón, ABC, la COPE, El Mundo, Tele Madrid…..Són aquests catxondos els que, amés d´haver-nos expoliat crònicament fins portarnos a l´extenuació i la ruina económica, a sobre diuen que som uns insolidaris i que han de posar diners de la seva butxaca perquè som uns incumplidors i uns malgastadors.
Segona perla del “Lumbreres” del Cerro: “Els nacionalistes catalans persegueixen l ´espanyol de la mateixa manera que Franco va proscriure el català”
…Sí home, ja em veig als mossos d´escuadra (Amb un nou uniforme ara de color gris i capa, els que pentineu canes ja m´enteneu) picant a la porta dels pobrets Peperos i Ciudadaneros de matinada i diguent-lis: “Passi vostè davant”, i fotent-lis un tir al clatell perquè “va intentar fugir”. O diguent als espanyolets que parlen en la llengua de Cervantes pel carrer “Escolti vostè, pari de bordar o li clavo una pallissa aqui mateix”. Va home va…..
El nacionalisme català mai ha impossat res. El nacionalisme català sempre ha sigut defensiu, pacífic, democràtic, pactista, i de supervivència. I no ha intentat impossar mai res perquè no ha anat mai al pais vehí a imposarlis la seva llengua, ni la seva cultura, ni les seves institucions, ni les seves lleis, ni els seus jutges, ni el seu model econòmic. Simplement ha intentat sobreviuere en una part del seu territori, com faria qualsevol nació del món ocupada i humiliada permanentment per una força agresora i hostil.
Per cert, l´història d´Espanya està molt i molt més aprop que l´història de Catalunya en comportaments diguem-ne, totalitaris tipus Stalin o Hitler. voleu exemples? Franco, Primo de Rivera, colonització de Cuba, Filipinas, les Amèriques, Guinea… (Amb genocidis massius inclossos, impossició a sang de la llengua, cultura, religió, institucions autoritaries i extinció de una part important de les cultures natives….)
I per eufemismes, Espanya. Ahi van uns quants:
“Solidaridad”: Jo t´agafo la quantitat que jo vull (encara que tu t´estiguis partint el cul treballant i fotent de gana), quan jo vull i com jo vull, i tu a callar que aquí mano jo. Si no hi estàs d´acord, com que sóc molt democràtic, posa un recurs contra les meves lleis que els meus jutges ja et demostraràn de quin peu calcen.
“Comunidad Incumplidora”: Regió d´Espanya plena de catalans rojos, masons i separatistes (I una majoria silencioas de bons catalans i espanyols) que xuclen de les solidàries “Arcas del Estado”, malvaratant els recursos que els bons espanyols generen amb el seu generòs esforç diari, i a sobre els desagraits volen la ruptura.
“Una Grande y Libre”: autodefinició d´un règim una miqueta totalitari de fa uns anys d´un pais que era molt gran (Desde un punt de vista econòmic i de pes geopolitic al món) i sobre tot molt lliure.
“Constitución Democrática”: Llei inamovible i inmutable al temps, molt i molt democràtica, que obliga a viure a una part de la seva població permanentment dins un pais que no és el seu i sota una identitat que no es la seva, i que si s´hi oposa, legitimitza fins i tot l´us de la força militar.
Ostres, amb tant eufemisme ara m´ha vingut al cap un de collita pròpia: “Gentola de perfil baix”….
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fer el mateix que ells, equivaldria a ocupar España/Castella amb un exèrcit català i deixar militars i soldats als carrers que fessin ús de la força amb el català com a única llengua oficial allà (i el castellà amb un status de cooficial -amb un 3% de pel·lícules en castellà-, que ni sé el què vol dir), endur-nos el 70% dels impostos d’allà i que ells gestionessin un 30% del seu IRPF amb una “falsa” autonomia castellano-espanyola subordinada a la Nació Catalana, i amb sort, que els hi tornessim un 20% més dels seus impostos (50% en total, si estem de bones i es sotmeten), però executant obres públiques de baix cost i on les constructores catalanes s’enduguessin els beneficis (tipus AENA, Dragados, etc), que el castellà es poguera parlar només d’amagatotis a les llars castellanes i a quatre administracions regionals castellano-espanyoles d’amagat i sense cap oficialitat, i poc a poc, anar il·legalitzant per decret les variants dialectals del castellà (ara anomenat espanyol) als territoris ocupats, com fan ells a València i la Franja de ponent.
Un Estat Català no faria això, faríem el nostre camí, però amb el seu discurs repetit mil voltes aconsegueixen acomplexar la gent i molts catalans, que porucs i mansos com mai no ho he vist enlloc, no parlen català ni al seu territori històric mil·lennari, no sia que sigui titllat de maleducat o li vajan a dir “háblame en cristiano”, o com li diguí el capità de la selecció espanyola a Pau Gasol “habla en castellano, que te entendamos todos”, acotant acte seguit el cap el supercrack de l’NBA. Així no integrarem mai a ningú. Si no tenim estat, o es vol tornar a ser un poble vencedor amb moral de victòria o més val plegar o fer-se d’una altra nacionalitat guanyadora, però mai de l’espanyola, que ja no guanya ni al vulgar futbol.
Cada dia veig com milers de francesos i anglesos o estatunidencs parlen descaradament i pressuposen (encertadament en el meu cas) que la seguretat privada d’un local nocturn sap el seu idioma. Una mentalitat exageradament guanyadora … tampoc no demane tant, però és que molts ni aquí es fan respectar, potser no hi ha ganes o voluntat d’ésser.
I els espanyols potser que no treguen tant de pit amb el tema del “nazisme”, foren aliats d’ells per conveniència, i quan les coses els anaren mal dades van desaparèixer i abandonar els seus aliats italians i alemanys, que els van ajudar a guanyar la seua “guerra d’España” particular. Més ridícul no es pot ser comparant el Mas amb el nazisme, forma part de la seua estratègia de la mentida contínua per a desacreditar-nos mundialment … sortosament, a Cuba, Puerto Rico, Filipines, Guinea i l’Al-Magreb aconseguiren l’antídot per a desfer-se d’aquestes llagostes. Quant de temps trigarem nosaltres?