No és igual de legítim votar SÍ a l´Independéncia que NO, de la mateixa manera que no era igual de legítim votar en contra del Apartheid que a favor a Sud Àfrica, o posicionarse en favor del vot de les dones que en contra, ni que oposarse a l´esclavitud que volerla mantenir.
Efectivament, per a mí NO és igual de legítim votar a favor de seguir imposant el supremacisme espanyol a Catalunya que votar per restaurar la llibertat a un poble de gent pacífica i treballadora permanentment menystingut i minoritzat durant 299 anys, fins i tot oprimit i perseguit per raons de pertinença ètnica durant certes époques d´aquest llarguíssim periode. Un poble al qual se li van arrebatar els seus drets, les seves lleis i constitucions en contra de la seva voluntat i després de molt patiment i humiliacions.
Només cal llegir el “Decreto de Nueva Planta” escrit i signat pel Felipó que va seguir a la caiguda de Barcelona per adonar-se´n que ja desde el començament l´imposició violenta i el terror foren l´estratègia escollida per transformar Catalunya d´un estat lliure i plenament sobirà a una mera regió sotmesa als poders de Castella. Fins aquí de vincles culturals i afectius res de res. I en qualsevol cas, els vincles que posteriorment s´hagin pogut establir després d´aquests 299 anys de “convivència” forçadament submissa, es podríen mantenir igualment, o fins i tot millor, d´igual a igual, en una relació de veinatge fugint de supremaciés i jerarquíes. L´argument unionista dels vincles afectius, no és doncs vàlid.
Tampoc és vàlid que diguin que nosaltres estem fracturant el nostre poble. Qui fractura no és el 70% de gent que vol resoldre votant el conflicte de 2 nacions (Una de petita que vol existir i una de gran que la vol seguir mantenint sota la seva supremacía inclús a la força si s´escau), com es fa a tots els països civilitzats del món al segle XXI, sinó que la fractura ve del 30% que vol impedir que es voti al.ludint a una legalitat/unitat que fou imposada per les armes i il.legítimament al 1714 i que posteriorment ha estat “actualitzada” en blanc i negre i feta a mida sota tutela i amenaça franquista.
Per als que ens diuen allò de “Mejor unidos”, jo els hi preguntaría si ells acceptaríen d´estar tots ben juntets però sota una sola identitat i subjectivitat internacional, la catalana, on el Govern de la Generalitat i Catalunya fòssin la metròpoli de tota Espanya, l´idioma oficial per a tot el territori de parla castellana fòs el català, els centres de poder de decisió estiguèssin tots a Barcelona i regits per catalans, conversos i assimilats, i que ells fossin comunitats autònomes nostres, sense poder participar en cap manifestació ni esdeveniment cultural, esportiu ni polític amb la seva identit, sinó sota la nostra? Acceptarien aquests bons unionistes, per posar 3 entre milers d´exemples, que els hi prohibissim la seva “Roja” i que els seus jugadors més brillants fossin obligats per la Federació Catalana a jugar sols amb la “Quatribarrada”?, (Bé, com que sóm bona gent els hi deixaríem fer un partidet de costellada al Bernabéu al Nadal i que es desfoguèssin una miqueta exhibint la seva rojigualda de Comunitat Autònoma de Catalunya) o que els hi gestionessim els seus impostos i infraestructures arbitrariament com ens donguès la real gana sense donarlis cap explicació, o que els hi vetessim sistemàticament el castellà com a llengua oficial al a UE?
Compte, jo no dic que vulgui això, en absolut, a mi ja m éstà bé que ells s´autogestionin i es relacionin amb el món amb la seva identitat i com ells creguin oportú, però ens han de deixar que nosaltres també poguem fer-ho. La diferència és que el nacionalisme espanyol es basa en negar la nostra existència, mentres que el català no nega ni té res en contra de la seva, sempre i quan ens deixin tranquilets. Mentres ells volen imposarnos que siguem com ells, nosaltres tan sols volem ser com som. I fer la nostra aportació al món com qui realment som. Ja és hora de que tornem al Mapa Mundi del que ens van esborrar fa 3 segles a base de sang i fetge….
I als federalistes, els hi puc dir que federalisme SÍ, però com a Estat Independent, Lliure i Sobirà, no amb Espanya, sinó amb la UE i d´altres països que ens tractin d´igual a igual i amb respecte mutu. Amb gent raonable, que entengui que cada poble és diferent, però equivalent. El supremacisme, la prepotència, la xul.ería, l´hostilitat, el menyspreu, les estridéncies, amenaces, coaccions, trampes, insults, mentides i manipulacions del actual govern, oposició i mitjans espanyols que se les fotin pel cul. No els necessitem per res. Federalisme o confederealisme amb Espanya ells sempre ho entendràn com una relació jeràrquica, on nosaltres hem de renunciar a ser qui som i accepar a ser com ells i sotmetren´s a ells, a canvi de 4 engrunes, 2 “palmadetes” a l´esquena i un xic de maquillatge. No gràcies. A mi aquesta ja no me la coleu. De fet, no consegueixo entendre com gent adulta i catalana pot continuar empasant-se encara avui aquesta fal.làcia, una mica penòs, tot plegat….Potser si llegissin una miqueta el que van tenir que passar els seus abanpassats….
I vet aquí que tart o d´hora votarem, espero que el 9N, o en el pitjor dels casos no molt més tard,….o potser fins i tot ni caldrà arribar al 9….però en qualsevol cas quan votem tindrem a les nostres mans per primer cop en molt de temps el decidir si volem seguir tragant merda, o si ja ens em fet grandets i volem començar a participar en aquest món prenent les nostres pròpies decisions, i si ens equivoquem, ens equivocarem nosaltres, i si l´encertem, l´encertarem nosaltres. L´única certessa que tenim avui, és que si no ho probem, es continuaràn “equivocant” sempre uns altres, i en contra nostra.
Això sí, els “pájarus” de l´altiplà ens obligraràn a guanyar-nos la llibertat almenys per uns dies després de les eleccions al carrer. Hi haurem de ser tots allà, no sols a les urnes. Al cap i a la fí, cal una miqueta d´épica per que arribi la veritable glòria, no?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!