Aquest es l’ enessim exemple del favoritisme i l’ impunitat amb que l’ oligarquia espanyola actua repartint-se entre unes poques families arbitrariament els centres de poder tant en les grans corporacions publiques privatitzades com en els alts carrecs de funcionarat, govern i qualsevol altre centre amb capacitat de decisio, per a benefici propi, i en detriment del que ells consideren la periferia.
No puc deixar d’ imaginarme a “don Rodrigo” desfilant solemnement per prendre posesio del seu nou alt carrec aclamat i vitorejat per una claca atronadora d’ individus de perfil baix al crit de “to-re-ro, to-re-ro” mentres ell va pensant amb un somriure (No queriais chocolate? Pues tomad 2 tazas), o (Canya al mono que es de goma).
Mentrestant, lluny de la capital i de la “Fiesta” (I per tant lluny de cap possibilitat de participar en res que no sigui com a contribuent obligat), a la “Provincia” de Catalunya (terme d’ origen roma per designar un territoti ocupat i sotmes militarment a la metropoli i sota la seva dominacio en tots els ambits / Fixeu-vos que cumplim al peu de la lletra amb tots els requisits de la definicio), continuem sustentant els excessos de l’ altipla a base de sang, suor i llagrimes, entre insults, provocacions, humiliacions, amenaces i menyspreus, dia si i l’altre tambe.
Es totalment impossible que la nostra situacio millori mentres estiguem sotmesos jerarquicament a gentola d’ aquesta mena. Es preferible fotre el camp quan abans millor. Catalunya i la seva gent tindran molt mes recorregut desde el moment que puguin autogestionarse, dins (Si pot ser) o fora de la Unio Europea (Amb un espai Schengen per a mi n’ hi hauria de sobres), amb Euro (Preferible) o sense Euro. La clau no es tant com encaixariem com a nou pais (Que podriem encaixar a la perfeccio amb els paisos mes democratics, desenvolupats i progresistes del mon), sino de qui ens en lliurem.
Fem-ho entre tots possible. Junts. L’ interes de pais per sobre de l’ interes de partit, fins que assolim el nostre objectiu.
I quan ja siguem lliures, llavors ja ens equivocarem o l’ encertarem (Aixo ja dependra de nosaltres), perque llavors per primer cop en molts segles tindrem la possibilitat d’ equivocarnos. Ara sols tenim la certessa de que sempre “s’ equivoquen”, i en contra nostra.
Josep Calabuig
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fem-ho entre tots possible. Junts. L’ interes de pais per sobre de l’ interes de partit, fins que assolim el nostre objectiu.
I quan ja siguem lliures, llavors ja ens equivocarem o l’ encertarem (Aixo ja dependra de nosaltres), perque llavors per primer cop en molts segles tindrem la possibilitat d’ equivocarnos. Ara sols tenim la certessa de que sempre “s’ equivoquen”, i en contra nostra.”
Fotem el camp quan abans millor !!!
Cada dia que passem dins d’Espanya estem enrisc de perdre-ho tot!
El Mas i el Junqueras ho han de saber i com menys s’escoltin la serp espanyola millor. Mentre Mas i Junqueras estiguin aprop dels polítics espanyols és un risc continuat per a Catalunya.
Salvador Molins, Berga (BIC_CA)