ERPV: VICTÒRIA QUANTITATIVA ANUNCIADA, I MÉS DEL MATEIX

ERPV: VICTÒRIA
QUANTITATIVA ANUNCIADA, I MÉS DEL MATEIX

NOTES SOBRE LA INTERVENCIÓ DE
MOISÈS VIZCAINO GARRIDO (S. L. de CASTELLÓ DE LA RIBERA) EN EL CONGRÉS
TERRITORIAL D’ERPV DE DATA 28 DE SETEMBRE DE 2008, EN EL PUNT 5 DE L’ORDRE DEL
DIA, QUE TRACTAVA SOBRE L’INFORME DE LA PRESIDÈNCIA D’ERPV
SORTINT.

La intervenció del candidat a President d’ERPV per
a presentar la seua gestió de la nostra federació regional, va semblar  més una intervenció davant del Consell
Nacional d’Esquerra-ERC per a justificar la feina de Diputat a Madrid,  que una explicació de la feina feta en la
federació d’ERPV en els últims 4 anys al PV.

I, malauradament per al PV, el lloc de Diputat al
Congrés el va obtindre gràcies als vots dels electors de la circunscripció de
Barcelona, gràcies a la consegüent dimissió del Sr. Carod i gràcies a que els
dirigents d’ERC col·locaren al Sr. Cerdà de número 4 en la candidatura per
Barcelona. Si haguera estat pels votants valencians en el territori del PV, no
s’haguera assolit aquest lloc per cap dirigent d’ERPV: 13.294 vots per a ERPV,
el 0’51 % en les generals de 2004, sobre 2.674.020 vots.

Per part del President sortint no es va fer cap
anàlisi dels objectius polítics aprovats en 2004, del seu acompliment o no i
les causes, ni tampoc cap anàlisi de com estava la situació sòcio-econòmica-política-cultural-mediambiental
del PV en 2004 i com està actualment en 2008.




 

En l’ordre del dia no ha havia prevista cap
intervenció del Secretari d’organització eixint.

 

Respecte del discurs del President eixint es van
fer aquestes 4 reflexions:

 

1.- Sobre la crisi de l’esquerra valenciana.

2.- Deures per fer en política urbanística i
mediambiental.

3.- Sobre el boicot mediàtic.

4.- Res de res sobre la promesa d’integració del
sector crític en les cinc secretaries vacants en 2004.

 

Amb tres minuts d’intervenció (que gràcies a la
mesa es van convertir en quasi cinc) no es va poder exposar tota l’argumentació
preparada, que ara transcriurem.

 

1.- Sobre
la crisi de l’esquerra valenciana.

 

En la intervenció del President es parla de la
crisi de l’esquerra valenciana, de tots menys d’ERPV.

 

Preguntem: Quina crisi? La del PSPV-PSOE, la d’EU i
l’escissió d’IPV, la de la coalició COMPROMÍS PEL PV,  la de la coalició BLOC-INICIATIVA-VERDS?

 

I nosaltres a ERPV, respecte de la nostra situació
electoral que no passem del 0’19 % al 0’90 % sobre  un total d’aproximadament 3.400.000 de
censats i 2.500.000 de votants, no tenim cap crisi? D’això podem dir, …  èxit?

 

I nosaltres a ERPV de passar de 3 regidors en 2003
(amb unes 14 candidatures) a passar a 5 regidors en 2007  (+1, el de Castelló de la Ribera, que no compta per a
ERPV per haver-se presentat per l’agrupació d’electors Gent de Castelló i
d’Esquera/GCiE), amb 44 candidatures, és un altre gran èxit que ens exclou de
la crisi de  la resta de l’esquerra
valenciana?

 

Estem en ERPV dins o fora de la crisi de l’esquerra
valenciana?

 

Què passa, que som els millors i estan equivocats
els 2.500.000 de votants?

 

Es veu que ERPV va molt bé, que no tenim mancances,
que no cal cap autocrítica, i que l’electorat ens identifica molt bé dins del
guirigall de capelletes existents a l’esquerra del PSPV-PSOE. Més bé al revés:
som un partit més de la “muntonà”  de
sigles, de partits i partidets que cada dia perdem més ressò entre l’electorat.

 

Preguntem: on està l’acció política d’ERPV basada
en els valors republicans i en els valors de la justícia social? O és que només
sabem parlar i parlar d’independència?  I
mentre arribem a ella, quina política hem de proposar als valencians per solucionar
els seus problemes col·lectius i els nous reptes del S. XXI?

 

 

2.- Deures
per fer durant quatre anys en política urbanística i mediambiental.

 

Al llarg de tota l’explicació de la Presidència d’ERPV
sortint es va nomenar una sola vegada la paraula P.A.I.s. Desgraciadament per
al nostre territori, hem viscut en els últims 5-6 anys en un País (Valencià) de
P.A.I.s (progames d’actuació integrada), que han destrossat urbanísticament i
territorialment les nostres comarques, amb milions de m2 de sòl urbanitzat i
edificat. Una maquinària imparable moguda per les grans empreses promotores,
per Ajuntaments-Immobiliàries i pel govern autonòmic del PP que ha sabut
traure-li tot el suc a la llei reguladora de l’activitat urbanística (LRAU)
aprovada pel PSPV-PSOE en 1994.

 

P.A.I.s per tot arreu, parauleta ja normalitzada, i
usada en bars, forns, pel carrer, pels mercats, en les tertúlies de casa, de
les llars dels jubilats, en les cooperatives del camp valencià, en notaries,  en despatxos, en els plenaris dels ajuntaments,
en els tribunals de justícia, en les institucions europees, en moltes
associacions, plataformes, entitats, etc, i en moltíssims racons del nostre
País.

 

Quants P.A.I.s ha parat ERPV com a partit i el
Diputat valencià a Madrid en estos últims quatre anys? Quants? 2, 3, 4… ?
Quins? On? Definitivament o de moment?

 

Hem fet una molt bona inversió immobiliària
comprant l’actual seu a València, però ERPV no ha treballat com calia
tècnicament, ni jurídicament, ni políticament contra la voràgine destructora de
la nostra terra, del nostre País (Valencià). No ens hem posat a la gent al
nostre costat, i mira que hi havia marge per haver entrat a sac i oferir a tot
el país equips de gent preparada per a lluitar judicialment contra tants i
tants P.A.I.s.

 

Aquesta lluita contra els P.A.I.s en aquestos 4
anys l’han feta els de a peu: en associacions, en plataformes, en col·lectius
de veïns, alguns guanyant eleccions municipals i tirant fora als mandamassos
d’alguns ajuntament/immobiliàries.

 

Preguntem: i què ha fet realment ERPV i la resta de
partits del guirigall de capelletes de l’esquerra valenciana pel nostre País de
P.A.I.s ????? A la vista està i a la realitat em remetisc.

 

Recordarem un paràgraf de la intervenció (que va
lliurar per escrit) de l’anterior Secretari d’Organització d’ERPV Sr. Cucarella,
en el Congrés d’ERPV en l’any 2004 sobre aquest tema, quan es dirigia a la
mateixa Presidència sortint i entrant: “En
una Executiva, ens posares l’exemple del Castell de Guadalest. I ens explicares
que en aquest poble el PP havia guanyat per majoria abassegadora, 5 de 5, amb
un únic punt de programa: fer una gran urbanització. Ens donares una lliçò
política que els que l’escoltàrem encara a hores d’ara no hem pogut pair: ens
vas dir que tampoc no havíem  de ficar-nos
tant en aquestes qüestions d’oposició a les urbanitzacions, i ens feres la
reflexió d’aquell pobre home que tenia un bancal que ja no cultivava i que no
entendria que nosaltres ens oposarem a la seua urbanització, ja que per la parcel·la
de la seua propietat havien de donar-li un bon pessic d’euros
”.

 

Posarem d’exemple el cas de El Castell de Guadalest
(declarat conjunt històric artístic –BIC-). Gràcies a l’Associació Cultural
Ventpluig, a l’Arquitecte Manuel A. Ayús Rubio (de forma totalment gratuïta), a
l’Advocat Moisès Vizcaino Garrido (de forma totalment gratuïta) s’ha lluitat
contra l’Ajuntament del PP durant 5 anys, contra el PGOU (aprovat
provissionalment per l’ajuntament en data 14-5-2002 i definitivament per la CTU d’Alacant en data
29-6-2004)  que contenia una urbanització
a la partida Ferraget de 551.619
m2
, per a uns 2000 habitants, quasi més que tots els
habitants de tots els pobles de la
Vall
de Guadalest. En aquests moments en les eleccions
municipals de 2007, el PP va passar de 5 a 1, el PSPV-PSOE de 0 a 4. Actualment el Tribunal
Superior de Justícia del PV ha dictat sentència declarant nul el PGOU i
ordenant que es redacte el Pla de protecció del BIC i del seu entorn que mai
havia aprovat l’ajuntament des de la declaració de conjunt històric artístic en
els anys 70.

 

I nomenarem més casos, on s’ha intervingut fins a
la data actual (i a excepció d’un), de forma altruista:

 

.- la paralització definitiva del P.A.I. LES
FORQUETES, municipi d’Antella, de 1.604.283 m2, de 3464 habitatges, per a 10.326
habitants nous, amb camp de golf. Associació d’afectats pel PAI Les Forquetes.
El PP continua manant. 

 

.- la paralització definitiva del PGOU (360.000 m2) i del P.A.I.
FUTUROS DESARROLLOS, municipi de Benasau, de 867.432 m2, de 1532
vivendes, per a 4903 habitants nous, amb camp de golf. Associació Fraynós. En
aquests moments en les eleccions municipals de 2007, els membres de
l’associació es van presentar pel PSPV-PSOE i han guanyat obtenint l’alcaldia
front a l’anterior grup d’independents que es van presentar pel BLOC.

 

.- la demora 
en més de 4 anys del P.A.I. R-4 LA PARIDERA (encara està per aprovar), municipi de
Yátova, de 597.835 m2,
de 531 vivendes, per a 1688 habitants nous, amb camp de golf, a 17 kms. De la
població enmig del paratge natural del riu Mijares. Associació Plataforma
Salvemos Mijares. El PP continua manant.

 

En fi, la realitat és tossuda. I no dedicar una
anàlisi rigorosa i extensa a aquest problema que ha afectat tot el País (i que
continuarà afectant a llarg termini), és no estar políticament a l’altura de
les circumstàncies. I així ens va a ERPV políticament !!. Amb eixir en
manifestacions diverses (25 d’abril, 8 de març, 9 d’octubre, TV3, etc…. ) no
és suficient en el S. XXI per forjar un espai electoral propi. Cal una altra
forma radicalment diferent de defendre el País i de fer política: amb gent
preparada i compromesa en les àrees on es vulga intervindre políticament, amb
objectius d’actuació clars i amb anàlisi i autocrítica constants.

 

 

3.- Sobre el
boicot mediàtic.

 

La culpa de no eixir en els mitjans de comunicació,
la tenen els mateixos mitjans de comunicació. Davant d’aquest plantejament, que
es ve repetint contínuament per la direcció d’ERPV, preguntem:

 

Des d’ERPV fem coses per  eixir? fem mèrits propis? Per què no s’ha
creat en els últims quatre anys una publicació digital, cívica i de
participació per a tots els sectors del País Valencià? Però no una publicació
de partit, sinó de país !! Un canal de comunicació a internet de totes les
comarques, de tots els àmbits i sectors socials, empresarials, sindicals,
partits, col·lectius, etc. etc  on ERPV
haguera pogut posar les seues pròpies notícies, comunicacions, informacions?

 

Ja estaria bé de queixar-se contínuament i passar a
l’acció, previ una anàlisi de la situació dels mitjans de comunicació
valencians i del per què no es fan ressò de quasi cap notícia d’ERPV. Menys
política de ploramiques (sempre repetint la queixa: és que no ens fan cas !!),
i més acció del dia a dia: internet és una possibilitat extraordinària i una
ferramenta de comunicació de les TIC per poder crear un espai de comunicació
amb un doble objectiu: vertebrar el País Valencià i permetre introduir les
pròpies notícies d’ERPV.

 

Posarem un exemple: a Castelló de la Ribera, poble de 7500
habitants, dos militants d’ERPV junt a quatres persones més del poble, hem
posat des de juny de 2006 un mitjà de comunicació a internet, d’àmbit local,
cívic i obert a la participació de tota la societat castellonera i de la resta
de partits polítics. Hui www.acicastello.org
és el primer mitjà de comunicació local digital  d’un poble de 7500 habitants, amb les dades
d’ús següents a data 17 de setembre de 2008:

 

.- mitjana de visitants diaris: 230.

.- núm. total de visites: 135.351.

.- núm. de pàgines usades: 8.918.927.

.- trànsit d’informació en GB: 84’06.

.- núm. de blogs: 10.

.- col·laboradors fixos: 19.

.- notícies i articles publicats: 1.126.

.- comentaris: 14.138.

.- comentaris vanejats 2380 (90 % spam; 10 % per no
complir les regles de respecte).

 

Conclusió: es pot passar a l’acció. Tota una
federació com la nostra al PV podria haver iniciat un projecte comunicatiu
digital de País, cívic i participatiu, amb el model de societat republicana,
justa i independent que demanem com a partit. Queixar-se i denunciar el boicot
dels actuals mitjans de comunicació no és suficient.

 

 

4.- Res de
res sobre la promesa d’integració del sector crític en les cinc secretaries
vacants en 2004.

 

Finalment, recordarem que respecte de la promesa en
2004 d’integració del sector crític en les cinc secretaries vacants, res de res
!! Si no tot el contrari: en compte d’integració, millor l’extinció d’aquest
sector, millor la desaparició dels “dissidents” amb els postulats de la majoria
quantitativa.

 

La raó de la quantitat de vot és democràticament
vàlida i legítima per governar i dirigir ERPV, 
però  no legitima la
despreocupació total per la minoria quantitativa, per la pluralitat d’opinions,
pel respecte al que és diferent a l’opció majoritària.

 

Es diu de paraula que a ERPV cabem tots els
militants, però els fets de la realitat són uns altres: tots els qui acompanyen
a qui guanya, i no els qui pensem diferent des del respecte als resultats.

 

Posarem un altre exemple real:  a Castelló de la Ribera, ERPV va presentar
candidatura pròpia en 2003, i els resultats van ser 0 regidors (llistes en
2003: EU 7, BLOC 0, PSOE 2, ERPV 0, PP 4 i VEINDE/CV 0). En 2007, la secció
local per no tindre prou persones per conformar la llista, va decidir no presentar
candidatura. Un mes  abans de les
eleccions un grup de persones del poble, ens va buscar per a poder fer una
llista conjunta amb independents. Ja era tard per posar el nom d’ERPV junt a un
altre nom del grup d’independents  (Gent
de Castelló). Al final vam decidir conformar una agrupació d’electors: GENT DE
CASTELLÓ I D’ESQUERRA-GCiE, on ens vam integrar tots els militans i
simpatitzants d’ERPV, obtenint 1 regidor. Resultats en 2007: EU 5, PP 5, PSOE
2, i GCiE 1. Des de la direcció d’ERPV ni cap ajuda, ni cap cas, ni cap interès
a la feina i experiència de la nostra secció local integrada en l’agrupació
d’electors GCiE, quan des de la direcció s’havia donat el vist i plau a la
integració dels nostres militants en alguna llista de partits com el PSPV-PSOE.
La diferència: la S.L.
de Castelló de la Ribera
és del sector crític, i altres S.L. són de l’opció majoritària.

 

En resum, els militans d’ERPV a Castelló de la Ribera estem treballant
políticament en 4 àmbits:

 

.- en la publicació digital cívica i participativa www.acicastello.org

 

.- en l’associació PCiC-plataforma cívica
castellonera

 

.- en l’agrupació d’electors GCiE-gent de castelló
i d’esquerra

 

.- en les trobades bianuals dels Castelló dels PPCC
que es van iniciar en l’any 2000

 

 

Reflexió final: em dona la impressió que ERPV més
que un partit de l’esquerra valenciana (desconegut totalment per amples sectors
de la societat del PV), sembla més un 
club o associació per la Independència dels Països Catalans (eixiu !!,
eixiu  al carrer, deixeu els despatxos i
parleu amb gent de a peu que res tinga a veure amb el món independentista
valencià, i pregunteu les necessitats i els problemes que preocupem a la
immensa majoria dels valencians !!!!!!) que un partit amb un projecte polític
capaç de connectar amb la gent des dels valors republicans i des dels valors de
la justícia social (que massa sovint queden tapats pel projecte d’Independència
!!) i amb una estratègia clara i definida d’actuar en la societat a través de
la construcció d’un espai polític de progrés per damunt de personalismes i del
guirigall de les capelletes  a l’esquerra
del PSOE, inclosos nosaltres mateixos.

 

Salut, república i justícia social.

 

Moisès Vizcaino Garrido

 

Castelló de la Ribera. Setembre
de 2008.

 

 

 

(NOTA1: al final de la meua intervenció vaig agrair
a la mesa que m’haguera deixat parlar una mica més dels 3 minuts assignats.

 

NOTA 2: vull
denunciar públicament el tractament rebut pel president d’ERPV.
A
continuació de la meua intervenció, i quan vaig baixar l’escaleta del cinema,
vaig acostar-me fins on estava assegut el President eixint i entrant d’ERPV,
per dir-li que tot el que vaig dir no tenia res de personal contra ell, sinó
que es quedava en l’àmbit de la crítica política, aleshores la contestació del Sr. President va ser
literalment ”ves-te’n a fer la mà!!, amb un to agressiu,  despectiu, sense mirar-me a la cara i sense
deixar que li diguera res
. Denúncie aquesta actitud per part del President
d’ERPV, de menyspreu i falta de respecte a un militant que acata sempre els
resultats democràtics del Congrés d’ERPV, però que lluita en la societat i dins
del propi partit pel pluralisme, pel dret de les minories a existir i per la
llibertat d’expressió. Només faltaria que en els nostres Congressos no puguem
dir el que pensem, i més quan vaig mantindre en la meua intervenció l’educació,
i en cap moment li vaig faltar el respecte al President ni a cap altre dirigent
ni militant d’ERPV. Així ens va donar tota una lliçó del seu talant i de com
actua quan escolta coses que no l’interessa que fem públiques).   2

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *