Poc importa que 21 diputats (cada cop menys sovint) autoanomenats independentistes hagin unit esforços amb un lacai de Madrid. Poc importa, perquè diuen que d?aquesta manera influiran sobre les decisions del Govern i amararan els botiflers i tebis d?una pluja fina que els deixarà constipats de catalanisme. Poc importa si alguns d?aquests constipats anirà a
En Borinotus proposava parlar de l?anomenada guerra de sexes. És un tema una mica avorrit, però anem-hi ! Primer de tot cal dir que els homes no estem en guerra contra ningú, més aviat són algunes dones hiper-susceptibles i victimistes (premenstruals?) les que pensen que hi ha una mena de conxorxa universal per oprimir-les, explotar-les,
Aviso : posting molt botxí. Sensibles, abstenir-se 🙂 M?encanta quan em paren pel carrer aquests pàmfils que recullen signatures pel tema de la sida. Sempre faig el mateix : Ah, molt bé, vull signar a favor de la sida ! Imagineu la cara que posen. Jo em pixo de riure ! La sida és una
M?agrada veure els judicis a membres d?E.T.A. quan al públic hi ha ?els altres?. És de les poques oportunitats que tenim per veure patir els espanyols. Per veure?ls amb el cap cot. Per veure entrar gols a la seva porteria. No defensaré des d?aquí el Sr. Txapote ni les seves opcions de vida. A mi
Molts mitjans de comunicació s?han afanyat a qualificar el Tontilla com a 128è president de la Generalitat. Des d?un punt de vista numèric, potser sí. Des d?un punt de vista polític, doncs no. El Tontilla no és el 128è… es el primer !! És el primer president espanyol de la Generalitat. Els 127 anteriors varen
El tsunami social desborda els dics de contenció de la vergonya. L?escullera de la pura demagògia semblava que tenia una certa força a l?oasi català. Ja no. Hem deixat de córrer al Circuit de la Nació per emprendre una mena de cross pels aiguamolls del Social-isme. No ens hem canviat les bambes ni la samarreta.
Odio els sopars d?empresa. Ja ho vaig dir al primer posting d?aquesta petita sèrie, que penso que acaba avui. Ara ens apropem a unes dates on aquests sopars són moda. Per això, i després de llegir el posting hiper-ultra-feminista-i-anti-homes de la Registres, penso que ?toca? aquest posting. Anava a fer-li una rèplica botxina, però m?he
Com que aquests dies sóc a Brussel·les no he pogut seguir en directe la investidura, així que Internet m?ha ajudat una mica. He començat a llegir el discurs sencer del Tontilla, i ho he deixat a la meitat de pur avorrit que és. Molt em sembla que aquest és l?inici d?un lent i llarg declivi
Tenia ganes de fer un posting monogràfic sobre aquesta plaga. Jo em prenc això seriosament : la seva presència és fins i tot pitjor que la investidura del Tontilla. Cal que reflexionem sobre com actuar (posting una mica llarg, però no l’he pogut escurçar més). Primera opció : la presència i possible creixement d?aquests malparits
Aquest país, ¿ té prioritats ? ¿ Algú sap quin rumb prendre ? Pel que veiem, ni el futur Pezidén, ni el futur Cap(ullo) de l?Oposició tenen cap altra prioritat excepte la solució dels seus problemes personals. El Pezidén : abans que res… ¿com pot ser que els subordinats de l?Entesa (ICV i ERC) hagin
No tinc mai per costum valorar la tasca d?altres companys blocaires, fonamentalment perquè la majoria de nosaltres no som professionals de la ploma i només fem això com a entreteniment. De tota manera sí volia parlar d?un fenomen que he trobat si més no interessant : l?efecte de l?aparició de blocs escrits per dones. Poso
Ja tornem a tenir el sistema de càlcul més potent d?Europa. Espero que els seus propietaris el faran rutllar per calcular : ¿ Quantes paraules en correcte català sap el futur Pezidén de la Cheneralitá? Dels votants dels Ciudad-anos, ¿ quants d?ells no són simultàniament xarnegos, analfabets, espectadors de Tele Cinco, escoltadors de la Cope
L?amic Nil ha preguntat d?on podem treure els calers que han de finançar la nostra llibertat. Té molta raó : escriure el bloc és de franc, ens ho passem bé, però la seva utilitat és migrada. Aquestes són les meves idees : Els catalans tenim una important tara històrica : no sabem calcular el ?mig
Reprenc el bloc, després de molts dies sense escriure-hi, donat que he estat colgat de feina fins als ulls. En part té a veure amb el que vaig comentar un dia sobre les Sarbanes Oxley. He pogut anar paint el meu desencís. No estic particularment emprenyat. Només sento una martellada més sobre els claus de
No acostumo a fer cas d?aquestes cadenes de missatges, però, per una vegada, l?aprofitaré i faré un ?sense la caputxa?, perquè el trobo curiós. Això sí, jo no el passo a ningú en particular, si a algú li agrada distreure?s, no té ?copyright?… Es tracta de triar un grup musical i respondre a unes preguntes