Bloc Botxí (v. 2.0)

La destral torna a estar esmolada

16 de juliol de 2007
5 comentaris

L’amic comprensiu que tenim

Sovint al Principat alguns tenen una visió beatífica del PSOE, tot sabent que és centralista i gens federalista, però pensant alhora que és sovint ?comprensiu? i que, fet i fotut, ens podem entendre amb ells.  A aquests babaus sempre els recomano que mirin cap al País Basc : allà tenim la mesura del que vol fer el PSOE amb el nacionalisme.  Ho dic per si algú d?ERC o CiU es frega les mans de cara a les mal anomenades ?eleccions generals? (que hauríem d?anomenar simplement ?espanyoles?).

Resum : allà on pot, el Partit Socialista arracona el nacionalisme.  El nacionalisme, del color que sigui, fa nosa als socialistes.  Tanta nosa com li fa al PP.  Veiem-ho :

Cas Imaz :  a l?estil Durante, el president del PNB fa d?escolanet del PSOE i abandona els objectius sobiranistes d?Ibarretxe.  Imaz es comporta com un submarí del PSOE, i l?únic que vol és prendre protagonisme a Madrid… us sona això ?   A canvi, Imaz rep tota la bona valoració i el ?bon rotllo? possible des de Madrid… us sona això ?  La darrera patacada, ahir diumenge, ha estat arrenglerar-se amb la idea bàsica dels socialistes i dir que fer un salt sobiranista és fer el joc a E.T.A.  Bufa, nano !!  També tu vols un ministeri ??  Quanta ?amistat? sobtada ara amb l?Imaz, i quanta animadversió amb l?Ibarretxe…

Cas Navarra :  igual que va fer Montilla, els socialistes hispano-navarresos han tret petroli d?una derrota electoral vergonyant.  Primer van deixar la batllia de Pamplona al PP, desoint el clam de canvi per foragitar la neo-fatxa Yolanda Barcina, la paia aquesta de Burgos que, com a bona ?castellano-leonesa?, té un odi racista contra tot el que sigui basc.

Regalant Pamplona a l?espanyolisme més dur impedien, de fet, un govern amb Na-Bai a nivell territorial : la fórmula de repartir-se les dues institucions esdevenia impossible.  Després, en un joc de cartes marcades, van oferir un pacte ridícul a Na-Bai, senzillament per tornar a deixar que el fatxa habitual, el Miguel Sanz, seguís governant Navarra, en el que és el govern més sectari de tot l?estat espanyol.

Cas Lizartza :  podem parlar de Lizartza, de Elduain, i de molts altres pobles bascos.  El PSOE, de la mà del PP i en contra dels partits nacionalistes, aprovà una reforma a la llei electoral per possibilitar la formació de candidatures espanyolistes amb candidats que ni viuen ni tenen cap vinculació amb els pobles, arribant fins i tot a utilitzar candidats ?de reserva? que no havien estat triats pel poble.  L?únic objectiu és aconseguir quotes espanyolistes de poder antidemocràtic, contra la voluntat popular.  El PSOE no va tenir cap problema en aprovar unes reformes vergonyants, pròpies de pseudo-democràcies com Turquia o Veneçuela.  I aquí els riguem les gracietes…

A veure si aquests nacionalistes nostres s?adonen que el PSOE no és res més que una de les dues marques electorals del ?partit únic espanyol? : el PPSOE.  Tanto monta, monta tanto…

 

  1. Si escoltes  la SER de tant en tant et trobes que diuen les mateixes animalades que a la COPE, l’única diferència és que te les diuen de bon rotllo i llavors sembla que es paeixin millor.

    El nacionalisme (el basc, el català i el gallec) principalment té un problema d’estratègia. Per principis no hauria de pactar mai amb el nacionalisme espanyol, i quan no hi ha un altre remei -la política és això, és inevitable- hauria de tenir clar que cap dels dos partits no tenen en principi res de guanyat, només s’hauria de pactar quan s’aconsegueixin resultats òptims i amb aquell dels dos partits que més cedeixi. Amb l’estratègia d’arraconar el PP i anar de bracet amb el PSOE el nacionalisme es troba totalment desarmat, mentre el PSOE cregui que és impossible el pacte amb el PP sap que sempre tindrà els vots dels nacionalistes a canvi de res. Arribats en aquest punt, tan és que governi el PSOE amb l’ajuda dels nacionalismes que el PP amb majoria absoluta (La llei de partits n’és el perfecte exemple). En aquest sentit Pujol era molt més hàbil.

  2. I és presenten com una pel.lícula del poli bo o equip dels rojos capitanetjats per Zapatero el inquissidor en dret constitucional i l’ogre dolent o equip dels blaus subcapitanetjat per Mariano Rajoy el notari dels poderosos, què pel bandol més espanyolista és l’essència ‘nacional’ española com el Real Madrid és l’equip espanyol per exel.lència, per damunt de qualsevol consideració. Després els espectadors prenen partit pel xic bó de la pel.lícula o per l’essències del front nacional ‘renovat’

  3. El donen a triar entre Zapatero un expert en dret inquissitorial constitucional espanyol i el Mariano Rajoy notari fidel dels poders factics i essències carques tanmateix espanyoles. 

  4. El PP t’ho farà sense. En canvi el PSOE, t’ho farà ("tufarà", fixa’t com sona) amb vaselina. Però al final, el resultat serà el mateix: Catalunya sodomitzada. És clar que, a determinats representants de la classe política catalana -per no dir "tots"-, això ja els està bé. N’hi ha alguns que hi troben gust, fins i tot. Perquè si no, no s’explica…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!