Bloc Botxí (v. 2.0)

Postings promesos (i final)

I amb aquest posting acabo les promeses fetes als amics.  Em demana n?Arnau Llambordes que opini sobre Vilaweb i el que m?ha aportat.  Molta part del que opino ho vaig expressar a Bloquisme femení, però afegiré algunes consideracions generals.  De tota manera ometré tant com pugui referències personals.  Excepte al posting esmentat, mai no he opinat sobre altres blocs, i no ho faré pas ara.

Però em mullaré :  Vilaweb té una mina amb els blocs.  Com a mitjà de comunicació, li dono un aprovadet alt, però no pas més.  Però té uns col·laboradors que li fan la feina gratuïtament :  les edicions locals li aporten la proximitat, i els blocs li aporten els comentaris d?opinió.  Ignoro (perquè Vilaweb vol que això sigui ignorat) quina és la incidència dels accessos als blocs sobre el total d?accessos a Vilaweb, però diria que no és petita.  Diria que els blocs han esdevingut una senyera d?identitat d?aquest nostre Vilaweb, sobre tot en relació a altres mitjans de comunicació.  (…)

Vilaweb ha tingut una bona pensada demanant una petita contribució econòmica als blocaires.  Diners per lectors.  No crec que l?aportació de 36 euros anyals faci ric en Partal, però li assegura que els blocs no quedaran sobresaturats de morralla (vinga va, algú em dirà que el Botxí sí que n?és, de morralla).  Si aneu a Blocat o a Blogger veureu un exemple del que no l?interessa a Vilaweb (parlo en general, no es pot generalitzar a tothom, però).  A canvi de netejar de ?caca-pipi-cul? i de ?mira la meva foto de l?estiu? ens dóna la possibilitat de partir de zero al costat de professionals i de blocs (diguem-ne) seriosos.

I, sí, el dia que obrim un bloc partim de zero.  Sortim al ?top 30? i a veure si algú ens clica a sobre.  I si rebem un comentari, ideal.  I si un posting en rep quatre, doncs molt rebé.  Encetem una mena de cursa sana mirant de reüll els blocs que més ens atrauen.  La democràcia directa i de sufragi universal de Vilaweb ens va col·locant cadascú al nostre lloc.  El veredicte el dictem entre tots.

Els professionals (escriptors i polítics de primera fila).  Són la petita joia dels blocs, donen prestigi al cercle, aporten una visió encertada, bla bla bla.  Ho sento, no m?agraden.  O m?agraden, però no proporcionalment a la seva fama.  Penso que aporten més aviat poc a l?intercanvi d?idees, bé, en general entenen la comunicació de manera unívoca, d?ells cap als altres, sense camí de tornada.  És lícit, però.  El bloc representa una eina de comunicació, i prou.

La nomenklatura.  L?aristocràcia, en sentit etimològic, és la dotzena de blocs que combinen encert en el contingut i gust per la forma, però de manera continuada i simultània.  Diria que la nomenklatura treu 2 postings bons o bonets de cada 3, com a mínim 1 de cada 2.  Llur contingut no es limita a fer un recull d?obvietats o de la notícia llegida al matí.  En la majoria de casos es tracta de blocaires que poden o volen esmerçar-hi temps per conrear el bloc.  El temps dedicat sol ser correlatiu a la qualitat, si més no en molts casos.

Pesonalment, com suposo que a la majoria, els blocs de la nomenklatura m?han aportat un munt d?estones de reflexió i, fins i tot, d?un deler per la lectura que tenia força rovellat.

Els especialistes.  Aquesta constel·lació inclou blocs amb una temàtica molt definida, i no tenen necessàriament molt de suc en quant a opinió.  Són necessaris i, de fet, són la mancança més gran que té Vilaweb, tot i que darrerament llur nombre ha crescut.  La presència de blocs temàtics, naturalment minoritaris, és el que pot aportar un salt qualitatiu a la vilawesfera.

No sóc un entusiasta d?aquests blocs (excepte del de la meva veïna  😉  però he de dir que de vegades hi he descobert veritables troballes.

Els outsiders.  No n?hi ha molts, d?outsiders.  Els outsiders són, per a mi, els ?blocs d?autor? de difícil encabiment.  Solen orbitar en plànols més o menys llunyans al voltant d?altres constel·lacions.  Hi ha outsiders que, depenent del període orbital ?del moment donat- es troben propers a una zona, després poden tornar a marxar cap a una altra…  Per a mi la quintaessència outsider la representa la meva sempre reverenciada ReGisTRes, orbitant al voltant de la nomenklatura, massa lluent com per no destacar-ne individualment.

Em solen agradar els blocs outsiders per les figures que trenquen i perquè després les recomponen.  Pel seu descaro i la seva intensitat.  En realitat, he intentat fer del Bloc Botxí un bloc outsider, conscient de que l?inherent excés de destral mai no em permetria arribar a ser nomenklatura.

El pilot.  Són tots els altres, més o menys reeixits.  El nivell de politització és elevat, diria que a estones massa, sobre perquè no sempre és possible aportar opinions o idees que no siguin mínimes variacions d?altres.  Alguns blocs dels més personals ho tenen difícil, dintre d?aquesta categoria, perquè o ets genial o no és fàcil que arribis a enganxar si et limites a explicar la teva visa quotidiana.  Fora de Vilaweb, a la competència, hi ha molts d?aquests i, pel que he vist, acaben fent-se una mena de rotllanes virtuals d?amics.  Al lector de fora no li aporten gaire, però és ben cert que es generen uns vincles estrets a base de compartir-se quotidianitats… tot un fenomen…

El pilot m?ha aportat molt perquè, ultra la necessària nomenklatura, ens dóna la veritable vivència general, el veritable sentiment i batec col·lectiu.  Molt sovint he llegit veritables ?postings mestre? mig amagats, que suposo que són blocaires que han tingut més temps de l?habitual i ens han pogut sorprendre.

Els comentaristes.  Els aportadors de comentaris, per a mi, formen part íntima de la vilawesfera al mateix nivell que els blocaires.  Suposo, de fet, que molts són blocaires en potència, però que per manca de temps o de continuïtat s?estimen més d?aparèixer esporàdicament.  Precisament pel seu nombre i origen indeterminat que ens trobem sovint amb matisos breus, interessants i intensos.

Pel que toca a aquest Bloc, els comentaristes heu aportat molt sovint un suc molt superior al del propi posting.  El relatiu èxit del Bloc Botxí rau en els comentaris i debats generats, dels quals jo sóc només l?iniciador (o provocador, que diria en Selva 🙂  En realitat, em sento deutor dels comentaristes i per això us he volgut dedicar aquesta darrera setmana.

I així acaba el Bloc Botxí (bé, li dec al Tallaferro una pregunta, però, en realitat, ell ja sap la resposta… 🙂  Li faré un epíleg un dia).  El meu primer posting, ara farà un any, alertava sobre els perills del Montilla, quan encara hi havia el Tripartit-1, quan encara es discutia l?estatut del 30 de setembre….  Un any més tard hi ha més motius que mai per segar arran amb la destral perquè, com se sol dir, la realitat ha superat la ficció.  Moltes mercès a tothom, i a reveure.

(Mmmmm, per cert, suposo que no haureu caigut en la temptació de seguir amb aquest costum espanyolista, espanyolitzador i escurabutxaques en favor de Madrid que és la Loteria de Nadal……. 🙂

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!