17-1-25
La Mer sent que ha estat una bona possibilitat venir al balneari de Xulilla les dues. Explorar l’amistat sense fer mal a cap de les seues parelles. Han dormit juntes un poc amb rigidesa però contentes d’estar així. Obrir al matí les finestres de bat a bat i veure la muntanya amb l’escalfor del llit. Estar juntes amb afecte, sense fer res. Mirar-se als ulls prou temps. Continguda la situació. Agafar-se les mans. Anirien a desdejunar i després fer una passejada per la muntanya. Han parlat del moment que viuen. Mer ha vist Edu anar a dutxar-se amb discreció i augmentant la confiança. Ella ha fet el mateix i ha deixat veure el seu cos. Mer té un cos més madur. Ja marcat per l’estil de vida. Edu és més jove. Està esporuguida, però a gust de com estan funcionant. Edu li ha parlat del viatge a Madrid a veure sa mare. Un espai propi diu. Un temps de silenci en el soroll del tren. Mer li ha contat el taller de vincles conscients per un encontre mirant el cel en 2026.
Ella volia abraçar-la per sentir el seu cos. Per tenir el seu olor al cor. Sabia que no hi havia altra forma de conviure que aquesta. La narradora ho sap i no pot descriure el seu desig. Escriure trencaria l’encanteri.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!