21-4-25
De visita a l’asram de Castella. Un breu diari interior.
El viatge ha estat bo. 4 hores en tren amb bona companyia, una xica de 23 amb un bebé molt actiu que torna trista però valenta a Colòmbia. Quan arribe he agafat un taxi dels 5 kilòmetres des de l’estació. He arribat i saludat al meu amic de l’asram que vam estudiar de joves junts en València un any. Estic en l’habitació sis. Al final del passadís hi ha una xicoteta sala de silenci, meditació i assegudes còmodes. Fa bona temperatura en aquest edifici auster de primer de segle XX. El silenci regna en eixa capella de silenci. Ha vingut una altra jove a fer una asseguda. Som 8 visitants. Demà comencem a les 4,15 hs. En el silenci de la capella regna el soroll del silenci en les orelles. Ha plogut un poc i s’escolta. Hi ha vida. Poden venir homes i dones. És masculí però amb accés lliure. Mengen sense silenci estricte junts en menjador. No amb els monjos, a part. Bon inici amb el cor obert pel canvi amorós.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!