Torne a escriure, per fi he pogut tornar al silenci. He fet un temps ocupat amb les coses de la terra i de la vida. Ara que he acabat el silenci, és matí i fa una pluja suau en la Badia, he vist que la vida ens han fet un regal molt gran, a mi m’ha fet un regal molt gran. Ara que van caient els aferraments per la maduració del temps veig que poder compartir a una persona amiga l’estima és un goig, luxe, regal, que em provoca molt d’agraïment. Poder compartir silencis, pensaments, afectes, estimes, respectes, límits per continuar, jocs, bromes, insinuacions, presències, mirades d’amistat, il·lusions és un misteri de la vida. Ara em venia una poreta. Quan jo marxe voldria que tingueres una amiga molt especial per sempre, que trobares una amiga afectuosa, i afectuosa per complementar la teua vida. Quines emocions!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!