Regar
3 juny 25
Avui he anat al bancal, no podia obrir, el forrellat estava fort, havia plogut feia uns dies i costava obrir.
Casualment, estava la meua veïna, una veïna respectuosa i observadora, gaudeix contemplant la natura, i altres coses, ferma en els seus principis, d’una gran vida interior, que es replanteja permanentment què és vital a la seua vida.
En captiva l’estranya combinació entre els seus silencis i la seua llibertat.
L. He notat un poc cansada, malgrat tot m’ha ajudat a obrir, amb bondat i voluntat.
M.ha fregat les mans amb delicadesa, un segon.
He seguit camí al bancal, en preocupaven uns gira-sols que demanaven aigua.
Regava amb una sensació agradable tot el matí. Notava el roce de la seua mà.
Una sensació que durava, no sabent molt bé, perquè un encontre tan efímer arrossega tan d temps.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!