8-11-24
El Pau està trist. Està molt sensible al voltant de la barrancada. Té dins del cor ,plor i por. No se li veu esperança. Aquest matí ha parlat amb Elna i ha anat bé. Ha telefonat Pau. Elna li ha agraït que telefonés. Hem intentat parlar aquesta vesprada. Diu que té alguna cosa dins que el fa estar trist. No sap què. Cap ajuda que intente produeix efecte. Parlar, escriure, mirar estratègies analitzar el tipus de pensament trist per abordar, cap d’elles l’ajuda. Com jo després per la impotència que tinc puge la tonalitat encara que sigui un poquet això li frena més. Roda i volta es presenta el mur del NO SÉ. I es queda bloquejat. Tinc impotència per no poder ajudar a la persona que més estime en la meva vida. Bloqueja la comunicació. I l’única opció és viure una vida sense alegria, sense goig, continguda i estreta amb una tristor sempre present i latent de forma suau i permanent. L’accident on mor la mare l’any 1996 planeja com un bloqueig emocional. Els mecanismes per fer front a eixe dolor creen mecanismes de vida que es tornen rígids. Un bloqueig de les emocions. Qualsevol estímul exterior trist amara el seu cor. Vivim una vida correcta sense massa alegria. I ací estic jo escrivint. Amb el cor estret i sense futur. Una vida apretada que em crea un nyus en la base de l’estómac. Sense il·lusió. Encara sort que ningú llegeix açò.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!