24-4-25 Hui he parlat amb Fèlix, expert en silenci, meditació, camins de fondàries grans. vuitanta-sis anys, amb una dificultat visual gran Parla de dins del cor. Dues coses hem parlat. La por és enemiga de la vida, no ajuda, bloqueja i nega el creixement. La segona, el camí espiritual és lent. Molt lent. Hem de
21-4-25 De visita a l’asram de Castella. Un breu diari interior. El viatge ha estat bo. 4 hores en tren amb bona companyia, una xica de 23 amb un bebé molt actiu que torna trista però valenta a Colòmbia. Quan arribe he agafat un taxi dels 5 kilòmetres des de l’estació. He arribat i saludat
Quan faig esforços per aclarir una situació i anar donant-li llum veig prop a mi situacions que no valoren positivament el treball que vaig fent com a persona. M’agrada ara valorar molt les decisions i esforços de les persones del meu voltant immediat. Fent una lectura en positiu. Diverses voltes trobe resistències a ser reconeguda
Hem tingut amb Pau uns moments complexes. Ara estic escotant la missa en euskera. Ahir vam estar en l’església del poble, molt senyorial i gran en la vigília amb la litúrgia en euskera. Era impressionant sentir una església amb una volta (boveda )molt alta, amb poques persones, majors, amb ciris, cantant i fent gests. Després
Estimada amiga i amic meu. Vaig darrere la teua energia, el teu alé, les teues paraules, la teua fragància. Et busque entre les persones que m’acompanyen i m’estimen. Busque l’espai amb la meua parella, amb la filla i el fill, amb l’entorn. Busque allo que és vital, etern i indispensable. Intente que el riu de
Bon dia Fir. Fa dies que no sé res de tu. M’agradaria que em parlares de les teues emocions de cada dia. jo estic content,satisfet,amb esperança, amb alegria de parlar amb tu. Amb confiança de que faras un bon camí. Tens bones possibilitats d’escriure sobre la teua vida, les relacions, els anhels, les amigues,el teu
Parlar del dolor, de les ferides ens obri més el cor i ens descentra de nosaltres mateixos. L’ego superficial crea pensaments, és un gran consumidor de pensaments. Em vas parlar d’un psicòleg. Agafes ajuda? Tota ajuda és bona. Quan agafem ajuda estem acceptant la nostra fragilitat, pobresa i desenvolupem la confiança en l’altra persona. Vaig
29-3-25 Estimada Amiga. Ahir vaig veure clar que quan fas moltes accions perds consciència del que fas. No deixes temps a gaudir i fer una retroalimentació dels fets. Hui he fet estiraments, he granat el carrer, he pujat al poble a obrir ca la meua mare, he cavat 5 minuts i m’he dutxat. En el
28-3-25 Estimada Amiga. Ara fa temps que no t’escric. Quan comence a fer coses tinc la sensació que em vaig quedant en la superficialitat. En eixe Ego superficial. Hui he fet 10 minutets de calfament, una asseguda al matí, he anat a estudiar un poc amb Ingura, he pujat al poble, s’ha parat la moto,
Sempre hem viscut en una casa de poble amb la finestra al carreró. Ens ha agradat sempre tenir la porta oberta. Ma mare cosia en l’habitació de l’entrada i la visitaven moltes dones que passaven pel carrer. Aquests dies com a persona m’he autoritzat el descans per un lleu constipadet. Costa acceptar que l’energia no
16-2-25 Dintre de les ferides que emocionalment tinc com a persona està el trencament emocional amb la família de la tia Magda. El conflicte per la gestió de les emocions amb Tino ha escampat la distorsió emocional en la seua família. S’ha trencat el vincle emocional amb rebuig de cara a la meua família. Clarament,
La Porciúncula Visita d’un espai portentós, gran, circular, suggerent, silenciós, un temps amb orgue, amb molta sonoritat. Un espai a vitralls molt grans, circular, espiritual. Som un encontre entre la superfície i el fons del cor, del riu, del mar interior. Per què escrivim? Busquem aprofundir alguna percepció. S’ha transformat en una sensació que construeix
14-2-25 Les meditadores Hui al matí abans d’anar-me’n a l’hortet de la vida en estat amb les meditadores. És un grup entre 10-25 persones, dones majoritàriament i dos o tres homes. Comencem a les 7,30 del matí. Ens veiem en una connexió en una pantalla i en mosaic. Qui soc jo que vaig a eixa
13-2-25 L’espera. Veure passar el temps, mirar per la finestra, alçar el cap i mirar els caminals dels campusos. Sempre esperem alguna cosa. Volem apagar les pors, ser volguda i estimada, descobrir noves emocions dins del cos, viure amb certa intensitat, no acceptar la fragilitat de la vida i de l’amor. Estava preparant els cavallonets